Més de 1000 dones han estat assassinades al llarg d'aquest 2019 a mans de les seves parelles o exparelles. Xifres esgarrifants que són una vergonya per a qualsevol ésser humà, sigui home, dona... o representant polític. La realitat ens està demostrant, desgraciadament però, que aquest col·lectiu no compleix aquesta màxima. Tenim exemples claríssims amb els retrògrads de VOX i, cada cop més, amb els seus aliats. Un d'ells, el vicesecretari d'organització del PP, Javier Maroto, que ha provocat el fàstic general en assenyalar el "veritable problema" de la violència masclista a Espanya: Les denúncies falses, que segons les dades oficials no arriben ni al 0'1% del total. Ho ha dit a TVE i s'ha quedat tan ample.
Els del PP ja s'han tret definitivament la careta de la moderació i han llençat per la finestra els restes de seny que quedava a la formació abans de casar-se amb els d'Abascal. I ha hagut de ser Maroto, que aspira a prendre-li el títol oficial de "veleta" a Albert Rivera, el que hagi expressat públicament el gir ultramasclista de Gènova. Una genuflexió en tota regla a l'extrema dreta, abraçant els inversemblants i irresponsables postulats de VOX: “Uno de los principales problemas que tiene la violencia de género son las denuncias falsas. Muchas mujeres mal utilizan esa ley para obtener réditos de sus parejas o exparejas". No importava que una tertuliana li recordés que està parlant de denúncies "ínfimes" respecte del total, per no fer la comparació amb el miler de dones mortes en 2019. Ha continuat, "erre que erre", no fos cas que Abascal, Monasterio o el jutge Serrano li cridessin a l'ordre. La indignació i el fàstic amb Maroto ha inundat la xarxa, demanant la seva dimissió... i que torni a la caverna.
Maroto, el primer polític gai del PP i que en diverses ocasions s'ha presentat com la modernitat del partit conservador, demostra que el seu respecte i empatia amb les víctimes del masclisme estructural és directament proporcional a la por de que els seus socis ultres els deixin sense governar ciutats i comunitats autònomes. Una nova infàmia a afegir a la seva col·lecció particular.