Hora punta va patir dures crítiques quan el Dia de la Dona, el passat 8 de març, no va ni citar les massives manifestacions feministes i va dedicar el programa a Paco Martínez Soria. Javier Cárdenas mai no ha concebut el seu programa com un espai d'actualitat. La nit que es va saber que el nen Gabriel havia estat assassinat per la seva madrastra va parlar d'un altre succés que res tenia a veure amb el del dia. Ell és així, una ànima lliure. Les crítiques li rellisquen i té molt clar quin programa vol: màgia i vides difícils. El Dia Mundial de les Persones amb Síndrome de Down no se li va passar com el de la Dona, el tenia marcat en vermell. L'endemà de fer un programa amb quatre discapacitats físics (dos cecs, un coix i un altre sense aparell digestiu) va dedicar el programa a quatre persones amb una deficiència genètica. Un cantaor flamenc, una actriu, una mestra i un nen. A la taula hi va afegir un col·laborador habitual del programa, Pablo Pineda, que també té la síndrome de Down. Al principi, mentalisme amb Anthony Blake i al final un poema amb Luis del Olmo. Resultat del poti-poti? 6,8% a Catalunya.
En Blau ja va advertir fa dos mesos del viratge del programa cap a temàtiques emotives per aconseguir un win win de manual: cap crític s'oposarà a que es donin minuts a persones amb problemes i els espectadors àvids de desgràcies no se sentiran decebuts. Els 30 minuts d'Hora punta no van ser incòmodes. Cárdenas va arribar a emocionar-se al final del programa amb el vídeo que unes mares amb fills que pateixen aquesta síndrome han gravat dins el cotxe al costat dels nens i que té ja 3 milions de visites a Youtube.
L'únic moment innecessari va ser quan el programa va mostrar un vídeo gravat amb càmera oculta en el que una dona discriminava un dels convidats per la seva síndrome, dient-li "no eres normal". Qualsevol càmera oculta a la redacció de Cárdenas oferiria moments tant o més incòmodes que aquest. Ningú sobreviuria a una càmera oculta. En qualsevol cas, mai no és sobrer criticar la discriminació, sigui del tipus que sigui. La frase del programa la va formular una de les convidades: "Todos somos discapacitados" a la que Cárdenas va afirmar "Sí, es verdad". Encert de no tenir metges, ni experts, ni aquells col·laboradors del programa que opinen de tot sense saber. Cárdenas tot sol amb persones amb problemes al cromosoma 21. I les xarxes? Majoritàriament van lloar el programa excepte algun hater despistat al que el presentador català està acostumat:
El 10% d'audiència que se li exigeix per renovar ja no té massa sentit: el programa està renovat fins el juny i l'oposició al PP s'ha posat d'acord per designar un nou director de RTVE que remogui la graella i triï el substitut de Cárdenas cara el setembre. Tot pot passar però la pressió per renovar ha baixat i l'equip pot fer el programa que vol Cárdenas.