No, Javier Cárdenas no ha desaparegut del mapa mediàtic després de la cancel·lació del programa Hora Punta. Si no li seguiu la pista vol dir que no acostumeu a sentir-lo cada matí a Europa FM. Escoltar el Levántate y Cárdenas és un exercici només apte per a valents, machotes i d'oïda molt entrenada. Un simulacre de programa despertador de 4 hores de durada i enregistrat el dia abans (com és el seu costum) i que ofereix al cunyat d'Alfonso Arús un enorme altaveu des del qual desfogar-se de les seves inquietuds polítiques, que són poques: Fer la pilota a les dretes unionistes i demonitzar l'independentisme. Un plantejament molt bàsic que reinterpreta dia rere dia i que serveix de caixa de ressonància per als missatges de les Cayetanas o Inés Arrimadas de torn. Per exemple: Què en pensa Cárdenas de TV3? "Una puñetera vergüenza". Ameeeen...
Per arribar a aquesta innovadora, original i treballada reflexió el locutor retrocedeix en el temps i ens presenta al malo malísimo de la seva pel·lícula particular: Pedro Sánchez, responsable màxim de la retirada del seu programa a La 1, i que va "imposar" com a directora general de l'ens públic la Rosa María Mateo, responsable per a ell de "los peores resultados de la historia de TVE". Clar, ell preferia José Antonio Sánchez, que més que un director general era un amic. El cas és que el president socialista "no se atreve a hacer lo mismo con TV3" ja que els independentistes (Junqueras, "Pushdemon" i Rufián) el tenen "cogido por dónde más duele". Quin mal. No només això, sinó que Cárdenas sap amb tota seguretat que el PSOE ja té pactat l'indult als presos polítics. Si rasca una mica més, potser troba l'assassí de JFK, o la raó de l'extinció dels dinosaures.
Pots sentir "l'editorial" a partir del minut 2h:04:10
Per això Cárdenas elogia el paper de la Inés Arrimadas o de la Cayetana Álvarez de Toledo, que s'atreveixen a anar a TV3 per descobrir la tragèdia a la que ens estan sotmetent. Dues dones valentes, que "dicen a la cara: Esta tele humilla". Clar, se sent plenament identificat perquè "nos ha pasado a un montón de periodistas. Nos meten en gags i "sketch" (sic) para ridiculizarnos". Ejem. Ridiculitzar. Quin verb. I quin és el pecat comès per un emblema de la moderació com l'exreporter de Crónicas Marcianas (que mai no ha ridiculitzat ningú, oi)? "No ser catalanes puros. Y en este programa somos muy catalanes, amo a mi tierra. Pero soy muy español." Una descoberta mai no imaginada que el confereix la potestat d'assegurar que TV3 no té vergonya, que els seus professionals "se forran" amb l'independentisme, i que el seu sectarisme els porta a dirigir-se només a "2 de los 7 millones de catalanes". Bé, per la mateixa regla de tres (i per sort per a la humanitat) les soflames de Cárdenas són seguides només per 743.000 oients de tot l'estat (segons l'últim EGM). Dels oients catalans, no cal ni parlar-ne. Facin números.
Ja veieu que l'exercici de sentir l'enfant (molt) terrible de la comunicació pot causar mal de panxa. Del bo (per les rialles) i del dolent (per raons òbvies). La pregunta que ronda el cap, però, és una altra: què diria Cárdenas si "Pushdemon" li hagués ofert un programa a la "sectària" TV3? S'embolicaria en una llaç groc gegant? Traslladaria el seu programa a Soto del Real? Ja ho deia aquella dita de "pagant, Sant Pere canta". I JC no ha vingut a aquest món a fer amics.