Si bé és cert que segurament els més joves al nostre país no tenen gaire coneixement de qui és Javier Mariscal i, sobretot, de qui va ser Cobi, el cert és que el dibuixant espanyol va ser el creador d'una de les mascotes olímpiques més icòniques de tots els temps i que va representar l'esperit de les olimpíades de Barcelona de 1992 que tant van canviar a la ciutat i també al país.

Això sí, com segurament sí que saben tots aquells que han seguit de prop la carrera del dibuixant, no tot des d'aleshores ha estat un camí de roses. És més, tal com ha reconegut ell en més d'una ocasió, si bé és cert que hi va haver un moment en què es va convertir en tot un referent en el seu camp, hi ha hagut moments també en els quals la seva situació econòmica ha estat més que complicada.

Els temps convulsos de Javier Mariscal que ja han quedat enrere

Com ell mateix ha apuntat en diverses ocasions i per molt que si situació actual és molt millor en aquest sentit, va ser el 2008 quan tot va començar a anar de mal en pitjor: "Vaig entrar en una depressió molt grassa i bé, a poc a poc vas sortint de la depressió, però clar, de la depressió, no de l'altre, no del problema amb la feina", apuntava en una entrevista a El Confidencial el 2015.

 

Anava més enllà llavors assegurant que "Continuo estant en una situació precària, precària econòmicament, amb problemes de viure el dia a dia. A mi no m'importa, sé viure perfectament amb res, tinc amics, puc viure a les seves cases i no soc gens consumista, però tinc fills i això és el que et pesa molt. Vols que als teus fills no els falti de res, vols pagar-los una escola que estigui bé i que en el futur, si volen puguin anar a la universitat, o si han d'anar a l'estranger puguin anar".

És més, va arribar a assegurar que fins i tot havia fet de manter: "Jo obro la botiga i ja no ve ningú, he d'anar al carrer a llançar una manta a terra i posar allà barrets i coses, per veure si la gent ve i em compra. I a més, com soc il·legal, he de tenir unes cordes lligades a la manta per quan arribi la Policia tirar i hoop... sortir corrent".

Per sort per al dibuixant, aquella etapa ja ha quedat enrere i ara torna a gaudir d'una bona salut econòmica així com laboral, encara que, com ha apuntat en més d'una ocasió, aquella època dura l'ha marcat: "recordo que vaig haver de prendre pastilles, anar a un psicòleg, que va ser molt dur, però no per la part econòmica, sinó perquè érem com una gran família i, de sobte, tots al carrer".