Hi ha periodistes de dretes. Hi ha periodistes d'ultra dreta. I hi ha Javier Negre. L'home que va posar en la diana uns mestres de Sant Andreu de la Barca, que va insultar Pilar Rahola acusant-la de "blanqueadora del terrorismo", que durant la primera setmana d'aldarulls i violència als carrers de Barcelona, va anar i va fugir cames ajudeu-me: "sentí mucho miedo y pánico. Algunos radicales me habían identificado por los comentarios que he vertido aquí. Que me iban a arrancar la cabeza si no me iba. Me tiraron latas de cerveza, litronas".
Cuatro
Negre viu feliç entre el conflicte i és el primer que l'alimenta amb les seves incendiàries declaracions. Però de vegades, fins i tot en ell, la incontinència provoca que se li creuin els cables més que de costum. A Cuatro al día parlaven del darrer cap de setmana a Barcelona, i es mostraven algunes de les imatges més vergonyoses que es recorden. I això que n'hi ha hagut per parar un tren: els encaputxats infiltrats dins un súper o la dona passada d'espanyolitat i d'altres substàncies alliçonant i increpant un grup de joves, són només dos exemples. Però difícilment es poden oblidar les imatges grotesques i lamentables d'uns agents de policia colpejant histèrics les mampares de la terrassa d'un bar on un grup de persones estava prenent una copa i sopant la nit de dissabte:
Sobre aquestes imatges en concret ha opinat, o més ben dit, ha vomitat, Javier Negre. Volent fer passar bou per bèstia grossa, el periodista ultra d'El Mundo ha avaluat l'acció policial de manera abjecta. Quan a algú se li acaben els arguments, és el que passa, que deixa anar barbaritats: "Me quito el sombrero. Si esos chavales estuvieran estudiando en la universidad no habrían recibido ningún tipo de palo"... Un dissabte a la nit. En una terrassa....
Ja ho sap la policia: si algun diumenge a mig matí, Negre no està treballant i s'està prenent una cerveseta i unes olives, ja pot apretar a córrer, segons les seves pròpies (i dements) conclusions.