Ha estat un dels escàndols més vergonyosos relacionats amb la caverna mediàtica. Javier Negre, periodista del diari El Mundo, volia una entrevista amb una víctima de violència masclista, exparella d'un condemnat per doble assassinat al "crim de Cuenca". Ella es va negar a concedir l'entrevista. Però el (periodista) va anar a casa els pares, la va assetjar via whatsapp i la va coaccionar a que li donés una foto. La dona no ho va fer, i ell li va robar una de Facebook i va publicar una entrevista que mai no es va produir. La justícia va ser contundent amb el farsant i el seu diari i els va condemnar.
Fragment de la sentència
Després d'allò, el diari va haver de publicar una rectificació, Risto Mejide el va acomiadar en directe de Todo es mentira i quedava per saber què faria Ana Rosa Quintana... També va deixar d'aparèixer al matinal de Telecinco. Fins avui, que AR l'ha repescat. Tant li fa a la reina dels matins tenir un tertulià fake.
Telecinco
Telecinco
Negre s'excusa. Diu que no ha estat apartat de la televisió durant dos mesos per inventar-se cap entrevista, sinó per estar al costat de la seva mare, en una delicada situació: "Ha sido por un tema que me ha tocado padecer, la grave enfermedad de mi madre, lo mas importante de mi vida, ni el trabajo, ni el dinero ni nada. Cuando empezó la sesiones de quimioterapia, me pidió estar con ella. Y ella está por encima de todo". Però una cosa és el dolor d'un fill i l'altra, les justificacions d'un periodista mentider. Perquè el repescat també donava barroeres excuses sobre l'entrevista polèmica: "Aquella conversación que yo grabé fue recogida en El Mundo fielmente". "Pero ella no autorizó a la publicación. ¿Te saltaste un off the record?", apunta Ana Rosa. "Ella lo sabía. El juez estima que la entrevista, jurídicamente, legalmente, no se produjo".
Telecinco
El jutge ho deixa ben clar, tot i les milongues que ell vulgui dir. La cirereta ha estat quan un Negre fent-se la víctima més que mai ha responsabilitzat a qui? Bingo! Als autors de tots els mals del món i les set plagues, segons l'unionisme ranci: els catalans. "A mí no se me ha juzgado por esa sentencia. Esto ha sido una cacería política a mi persona por parte del independentismo y el entorno de Podemos, donde han descontextualizado una sentencia y han colocado un titular fake de que he sido condenado por inventarme una entrevista". És increïble el cinisme i la barra de segons qui. Ni en un moment delicat com aquest, amb el drama de la seva mare, és capaç de no vomitar el seu odi cap al procés.