D'una boda surt una altra boda i d'una gala independentista surt una boda de dos gays madrilenys amb la senyera. Així d'eufòrics han sortit els directors de La llamada, millor pel·lícula per votació popular. Després de fer-se petons al costat de Dulceida i la seva nòvia, el món LGTB i l'independentista es donen de la mà. En una entrevista a El Mundo afirmen: En mi boda me encantaría vestirme de mujer (Javi Ambrossi). I Javi Calvo, el de Física o química, rebla el clau: "Te voy a dar un titular: En la boda iré vestido con la bandera de España" a la qual cosa el que anirà de dona afegeix "Y yo, con la de Cataluña". Ho remata Calvo "Los dos, con palabra de honor." Es refereixen a l'escot.

javis alformbra roja tv3

TV3

El fet que visquin durant la setmana a Barcelona com a professors d'interpretació d'OT els ha fet entendre millor el procés i no tenen problemes per embolicar-se amb la senyera. De l'estelada ni piu. Ja van tenir una agressió homòfoba, no necessiten una agressió unionista. Dissabte podrien sumar el tercer cap de setmana recollint premi per la seva pel·lícula: el Feroz, el Gaudí i el Goya. Un triplet per un musical de monges i noies de campaments que triomfa al teatre i al cinema. El discurs dels Gaudí va ser hilarant: no els corresponia estatueta sinó un diploma negre escrit a mà.

Un dels moments inesperats va ser quan van agrair el premi a un dels seus productors: Jorge Javier Vázquez "uno de los tíos más generosos que conocemos". L'últim cop que algú va fer això, citar el de Sálvame en uns premis, el van xiular, cosa que va provocar pànic a les gales en J.J. Però la platea dels Gaudí va ser respectuosa amb algú que posa diners per fer pel·lícules. No estan els temps per xiular productors de cinema. Només a Harvey Wenstein i per assetjador sexual.