Quan es tracta de l'adaptació de material literari, els fanàtics poden arribar a ser molt exigents. La narrativa és un gènere literari enriquit amb tota classe de detalls, es descriuen aventures, infinitat de possibilitats i mons alterns. El lector se submergeix en una voràgine de paraules i elements que, si es porten a la pantalla gran, constitueix una oportunitat de veure els seus personatges i esdeveniments favorits. Llavors, l'adaptació d'un llibre o còmic és sagrat. Això és el que probablement estableixin els fans de X-Men sobre la intervenció de Jennifer Lawrence, i el rol que va arruïnar una pel·lícula.
Han passat deu anys de l'estrena de 'X-Men: Días del futuro pasado', considerada per molts una de les millors trames de la franquícia. I és que en aquesta història s'ajunten els mutants de la primera generació amb les versions originals. Per entendre el desengany que van viure molts i la culpa de Jennifer Lawrence, hem de recordar de què va aquesta cinta. Així doncs, aquesta pel·lícula és una de les més complexes perquè barreja el futur i el passat.
Els mutants del futur estan sent eliminats a mà dels Sentinelles. És per això que s'arriba a la conclusió que l'única manera d'impedir la creació dels Sentinelles és que el Llobató del futur es traslladi mentalment (amb l'ajuda de Gatasombra) a la seva versió del passat, i impedir que Mística mati Bolivar Trask. En matar a Trask, capturen a Mística i els governs del món acorden que els mutants són un perill i es creen uns robots caçadors que utilitzen el material genètic dels mutants per acabar-los. La cinta va agradar molt, però hi va haver certes omissions i es creu que la nord-americana va tenir molt a veure. Et comptem més.
Pel·lícula de X-Men, modificada per donar més presència a Jennifer Lawrence
Jennifer estava en alça en aquell temps, era l'actriu més taquillera i prometedora, així que la versió original de la cinta va ser modificada per donar-li més protagonisme el seu personatge, Mística. En la primera versió, quan Lobezno fereix accidentalment Gatasombra, Bobby Drake suggereix anar a buscar Pícara (Anna Paquin) per corregir l'infortuni. No només s'havia de mostrar la missió de l'Home de Gel rescatant a Pícara i la seva mort, sinó que s'alterna entre el futur i el passat amb les dues versions de Magneto. Al tall final no succeeix d'aquesta manera, perquè la cinta se centra en Mística i evadeix altres girs argumentals vitals.
No obstant això, el productor Hutch Parker no va creure convenient gravar les escenes de Pícara. "Cap de nosaltres no volia veure aquesta seqüència, però aquesta era la història. A causa que era tan autònom, realment era la seva pròpia missió separada, que en realitat podia aixecar-se amb la menor quantitat d'impacte negatiu sobre qualsevol cosa que vingués abans o després", va explicar a CinemaBlend. Els seguidors dels X-Men continuen pensant que aquesta podria haver estat la millor pel·lícula de la saga si s'hagués seguit el guió. Suposadament, el voler destacar Jennifer Lawrence va ser un error imperdonable. I pot ser que sí, doncs Anna Paquin amb prou feines té una aparició ràpida en el llargmetratge.