Jessica Goicoechea mai no deixa indiferent. La model i influencer catalana fa temps que va deixar enrere el malson de l'agressió masclista del seu exnòvio, River Viiperii, i viu amb un somriure permanent. Un estat d'ànim que transmet a la xarxa, perquè és una especialista provocant l'eufòria dels seus 1'6 milions de seguidors, pujant la temperatura de les xarxes socials cada cop que publica les seves fotografies increïblement suggeridores. Bé, sovint supera aquesta consideració, la veritat. Sempre tan perfecta com explosiva, el dia a dia de la Jessica és un no parar d'avions, hotels, piscines o vaixells, festes, biquinis i estilismes que et deixen sense respiració. És un imant per a les marques de moda d'arreu del món, i ella ho sap i ho explota. Faltaria més.
Que és qualsevol cosa menys discreta és una obvietat. Només cal fer una ullada al seu compte d'Instagram, on podem trobar retrats de tota mena. Normalment coincideixen en una particularitat: tots tenen sal, pebre i bitxo a dojo. Però per inversemblant que pugui semblar veient alguns dels seus models, també és humana. I té els seus moments, aquells en els que el glamur desapareix i queda la persona, a seques.
Que consti que no ho diem pas com a retret ni com a menyspreu, ni molt menys. Només és la constatació que entre la Jessica i el més comú dels mortals hi ha una línia invisible però indestructible que ens acosta com a espècie humana. Ens ho acaba de demostrar en agafar un tren d'alta velocitat (de baix cost) camí de Barcelona. Era molt d'hora, les 7 del matí. Tenia son, molta son. Els seus companys de viatge (gossos inclosos), també. I evidentment tots han clapat a l'interior del vagó. Dormir en un tren, per molt Jessica Goicoechea que siguis, et fa baixar a la terra de cop: qualsevol element és bo per tapar-se, ocultar-se del llum solar i de les mirades de la resta del passatge. Ja saben: intentar dissimular això dels roncs, la boca oberta, la saliveta que cau mentre gaudim de la becaina...
El resultat de tot plegat és una estampa molt allunyada de la seva perfecció habitual. I un veritable alleujament per a la resta de la humanitat. Ara bé, no té manies en compartir la instantània i, a més a més, demostra ser molt educada: ens dedica un 'bon dia a tothom' en català que li tornem amb afecte: bon dia a tu també, i bon despertar.
3 horetes després del trajecte ferroviari, la Jessica haurà despertat... i ens haurà fet despertar del 'somni' a tots nosaltres. Amb els ulls ben oberts, segur que ja té al cap la següent manera de deixar-nos de pedra.