La carrera de Jesulín com a torero va enlairar ràpidament, convertint-se en una figura emblemàtica. Tanmateix, el camí no va estar exempt de dificultats. Al llarg de la seva trajectòria, va patir diversos accidents i lesions que van posar en perill la seva salut. Un dels episodis més greus es va produir quan va patir una cornada que el va portar a replantejar-se el seu futur. Aquest tipus d'incidents no només van afectar la seva carrera com a torero, sinó que també li van recordar el somni que havia deixat enrere.

Malgrat el seu èxit en el toreig, Jesulín mai no va poder oblidar un anhel que tenia des de la seva infantesa. Les lesions i els problemes de salut que va enfrontar al llarg de la seva vida el van fer reflexionar sobre el que podria haver estat si hagués seguit la seva veritable passió. En entrevistes, ha compartit la seva nostàlgia per aquells dies en els quals somiava en gran. Molt sovint, cal enfrontar-se a aquest tipus de situacions. La passió per una activitat que queda enrere, per la necessitat d'aconseguir un treball estable. A mesura que creixia, l'espòs de María José Campanario va veure enfosquit el seu somni per la pressió familiar i les expectatives que requeien sobre ell. La tradició taurina de la seva família pesava en les seves decisions, i encara que té una passió, el destí el va portar cap a l'arena. Et comptem més.

L'esport al qual Jesulín es podria haver dedicat si no fos per un accident

L'originari d'Ubrique volia convertir-se en futbolista. Des de jove, el destre va mostrar una gran passió pel futbol, un esport que sempre va ocupar un lloc especial al seu cor. No obstant això, el seu camí cap als grans estadis es va veure truncat per una sèrie d'adversitats que van marcar la seva vida i que avui dia continua pensant amb pesar. El seu amor per l'esport rei el va portar a practicar-ho amb fervor, però la vida el tenia preparades altres sorpreses. Lamentablement, va tenir una lesió de genoll que es va convertir en un tema greu. No podia entrenar per ser futbolista sense tenir la condició física que requereix aquest esport, que és molt exigent. Unit a això, la situació econòmica de la seva família va ser el detonador definitiu per prendre la decisió que va canviar la seva vida per sempre. Amb només 14 anys —i amb un talent que es perdia de vista— va començar a dedicar-se a la tauromàquia de manera professional.

La seva arribada al món taurí va suposar un enrenou, despertant una gran admiració entre propis i estranys. Va ser un dels toreros més famosos de la dècada dels anys 90 i es va retirar jove. El fatídic motiu? Va patir una important cornada en la cursa goyesca celebrada a la plaça de Saragossa. En conclusió, el somni frustrat de Jesulín de Ubrique de jugar al futbol amb clubs d'elit és una història de sacrifici i la recerca de la identitat. Malgrat que el destí el va portar per un camí diferent, el seu amor per l'esport continua viu, recordant-nos que, de vegades, els somnis poden transformar-se, però mai no desapareixen per complet.