Cayetana Álvarez de Toledo ha generat un cisma al PP. L'exportaveu parlamentària pesa molt al partit, i sempre el tomba cap a la dreta de forma extrema. Curiosa aptitud: per això és la musa de VOX. Ara per ara, és un amor platònic, perquè sembla que no marxa. I com que no marxa, segueix creant zitzània al carrer Gènova de Madrid i als seus satèl·lits. És a dir: entre els seus altaveus mediàtics. Dos d'ells, Federico Jiménez Losantos i Paco Marhuenda van acabar a la grenya en directe.
El cessament de la 'pepera' ja havia escalfat la relació a l'agost, i al setembre ha esclatat la mascletá. Bona forma de començar temporada, a pals entre col·legues de fatigues. En una banda, Losantos, traient escuma per la boca i passant comptes amb el director català de La Razón. "Tu diario miente", li ha etzibat, en un estira i arronsa sobre les virtuts i fites de Cayetana al partit. Marhuenda, amb el seu habitual desdeny, enfurismava el locutor, que l'adora. "Estaría mejor en la fundación del partido, como intelectual que es. ¿No era la gran esperanza blanca, la gran ilusión? Los demás no tenemos ideolgía ni formación... ¡Solo ella es deslumbrante! ¿No veis que exageráis demasiado?" La cosa només empitjorava, amb mofes a la substituta Cuca Gamarra "alcalde de Logroño, ¿y qué?" i cleques d'escàndol: "¿Aparte de ti y los socialistas, quién se ha alegrado?". De fet, li ha dit el pitjor insult entre fatxes de 2020: "eres como Pablo Iglesias", per haver gosat dir que era marquesa. Federico té samarretes amb el "es un hijo de terrorista". Pimpampum. Salvar a la soldado De Toledo. La baralla fatxa, brutal.
Pots sentir la brega a partir del minut 65:
El final afecta a Ferreras, un dels més contents amb l'adéu de Cayetana. Losantos esmicola al seu col·laborador (que pica de peus enrabiat): "una cosa es pelearte con la gente en tu canal de televisión... Yo la batalla la doy aquí, con la gente que piensa como yo, no hay ninguna necesidad de montar un gallinero en las televisiones. Tú eres la coartada de Ferreras en La Sexta y lo has sido desde el principio". El 'beso de la muerte' de Il Padrino sembla més benigne.