Joan Carles de Borbó té costums mil·lenaris. Comptar bitllets, matar animals o enganyar la seva dona són només algunes d'elles, com tots sabem després de dècades de regnat, emeritatge i exili. Altres potser no són tan conegudes, però també tenen solera, són ampolles de vi grandíssim reserva. Una d'elles té a veure amb la seva vanitat i la seva condició de playboy. L'estètica sempre l'ha amoïnat: s'ha fet un munt de tractaments antienvelliment, i el tema de l'alopècia no l'ha portat mai bé del tot. Ser calb i rei? Oh, no. Per això encarregava perruques a Barcelona des de temps immemorials, per tapar el cartó. Una manca de cabells que, en canvi, es transformava en abundància a altres zones corporals. Tampoc li agradava gens ni mica. Ni calvo ni dos pelucas, vaja.
Aquest últim problema va passar a la història exactament fa 47 anys, 4 mesos i 14 dies. Un 22 de novembre de 1975, 2 dies després de la millor notícia que ha tingut Espanya en segles, el Borbó era proclamat rei. Es va presentar a la cita a les Corts molt solemne i acompanyat per la seva esposa Sofia de Grècia, que no s'imaginava el que li venia a sobre. Una vida d'humiliacions i que començava amb un petit gest d'estètica del seu marit, arrencant-se els pèls que feien nosa... i que li provocaven un cert complex. No podia anar per la vida així.
Joan Carles de Borbó, addicte a la depilació des de la mort de Franco
No siguin malpensats i no vagin a imaginar-se zones corporals íntimes, això sí que quedarà a l'estricta privacitat del monarca i d'aquelles amb les que hagi compartit pell i pèls. Es tracta de les seves celles, molt poblades i pràcticament uniformes, i que no va gosar erradicar fins que no va passar de príncep a rei. No voldria ser recordat com Joan Carles I 'el Unicejo', li aterria la idea. Pinces en mà i ves a saber si amb la col·laboració conjugal va anar extraient cada fibra des de l'arrel mentre emetia petits juraments pel dolor i la humiliació: un machote com ell es veia al saló de la señorita Pepis. Tot això ho sabem gràcies, una vegada més, a l'enginy i la memòria prodigiosa de Pilar Eyre, la cronista reial que si no existís, l'haurien d'inventar.
Les celles, un mal de cap per a l'emèrit. No volia passar a la història com el rei 'unicejo'
Eyre, aficionada al Twitter, veia una portada de la revista 'Hola!' d'aquells dies decisius després de la mort de Franco. Sortia tota la Família Reial d'aquella època: els reis amb Elena, Cristina i Felip. La periodista la deixa anar, en sec, com una tira d'aquelles amb cera per depilar: Rassssss! "Aún no se había depilado el entrecejo. Lo hizo cuando fue rey". Sembla que no ve al cas, però és un detall sucosíssim per divertit, pel retrat i per la retranca. L'exmonarca s'ha convertit en això, en un personatge d'entreteniment i acudits, això de pare de la democràcia i paladí de la Transició ha quedat sepultat per escàndols i actuacions vergonyoses. S'ha quedat en un cromo del qual només interessa saber si té pèl a les celles, les aixelles o el melic. I prou. Tot un rei d'Espanya, eh? Efectivament, les celles van acabar molt perfilades a final d'any, durant el seu primer missatge de Nadal. Comparin.
ABANS DE LA PROCLAMACIÓ:
DESPRÉS DE LA PROCLAMACIÓ:
Joan Carles, de depilar-se pèls molestos a estirar-se dels cabells. El cercle de la vida.