En Peyu ha passat aquest matí pel 'Tot es mou' de TV3, on ha rebut el reconeixement pels seus èxits amb 'El Búnquer'. El programa de Catalunya Ràdio, guardonat amb un Sapiens i un Premi Ondas, està en ratxa. Enhorabona a ell, a Jair Dominguez, Neus Rossell i tots els que fan possible aquest xou diferent, enriquidor i ben divertit, esbudellant la biografia de personatges diversos. Alguns d'ells, esgarrifosos: per exemple, Joan Carles de Borbó. Cada vegada que tenim notícies de l'emèrit, ja sigui del seu present, futur i sobretot passat, se'ns queda cara de ximples. Quan penses que no podia ser pitjor, sembla que t'agafi l'espatlla i et digui això de sujétame el cubata. La llista de malifetes és interminable, alhora que or pur per a guionistes del programa d'en Peyu. Tant que fins i tot li dediquen un especial 'El Búnquer Confidencial' sobre un escenari de teatre, i que es presentarà el pròxim 12 de novembre a Esparreguera.
El de Muntanyola ha bussejat a l'hemeroteca i fonts bibliogràfiques per elaborar aquesta biografia no autoritzada però ben documentada sobre el Borbó. Moltes de les coses que n'ha vist se li han quedat ben gravades, malgrat que hi ha un passatge especialment tèrbol, temerari i impune. Pot semblar un detall sense importància, però no ho és pas. Això del todos somos iguales és la falòrnia més infecta del manual del bon espanyol constitucionalista i monàrquic. Fa dècades que a Joan Carles li tapen les porqueries, fins i tot actes que, en el cas d'un plebeu sense sang blava, serien delictes. Helena Garcia Melero, la presentadora, ha reaccionat de manera eloqüent quan ha sentit aquesta història, explicada fa anys per Jaime Peñafiel. És a dir, que la font és fiable: Peñafiel és íntim de l'emèrit. “Què bèstia”, ha sentenciat la Melero.
En Peyu: “Quan saps que el rei emèrit ha conduït tota la vida amb un carnet de conduir regalat, perquè quan tenia disset anys va atropellar un ciclista conduint sense carnet, és meravellós”, exposava. L'episodi, segons Peñafiel: “17 años tenía su padre cuando atropelló a un ciclista en Olmedo conduciendo un Mercedes… sin carné”. Va ser durant una estada de l'aleshores príncep a casa d'uns aristòcrates, just abans d'entrar a l'Acadèmia Militar, com la seva neta Elionor. Passava els dies al camp, fent excursions i matant animals amb les maleïdes escopetes. Va anar de poc que no matés també a un humà. Va perdre el control del vehicle i no va deixar-lo allà sec de miracle. Se li va aparèixer la verge, només van ser ferides i rascades sense consideració. O això expliquen. El que sí que sabem és que la cosa es va resoldre “con unos cuantos billetes, para que arreglase una rueda y se comprase un pantalón nuevo”.
L'escriptora Patricia Sverlo va donar tots els detalls a un llibre, 'Un rey golpe a golpe'. Encara més, hom diria que Peñafiel s'ha apropiat del relat... o al revés. El cas és que a partir d'aquí és quan Franco i els seus sequaços van decidir que Joan Carles havia de tenir llicència per conduir. Ara bé, sense examinar-se. Regalada, per la cara, com ha fet tota la vida: “El duque de La Torre quedó muy preocupado y, unos cuantos días más tarde, entregó a Juan Carlos, como regalo de aniversario y sin demasiados trámites más, un carné de conducir. Para que fuera una sorpresa, lo introdujo en sobres, uno dentro de otro, cada vez mas pequeños, en los que ponía “reservado”, “confidencial”, “secreto”, “máximo secreto”…, y así sucesivamente. Y al príncipe, que tenía 18 años pero era muy infantil, le hizo mucha gracia”. Totes les malifetes li fan gràcia. En això no ha canviat. Tingui 85 o 18. Què bèstia, sí.