El declivi de Ciutadans és un fet. Ningú com ells havia representat en tan poc temps el que és creure's els reis del mambo i passar en pocs anys a agonitzar de mala manera i qui sap, si a la seva desaparició, més d'hora que tard. D'un temps ençà, el desastre del partit taronja, fruit de les seves decisions, ambicions, desgavell i crispació com a senyal identitari és una realitat. Albert Rivera fugint amb el gosset Lucas amb la cua entre les cames, com també altres membres destacats del partit, Arrimadas se'n va a Madrid on queden a l'ombra de PP i Vox, a Catalunya, patacada descomunal, perdent 30 diputats d'unes eleccions a les altres al Parlament, mocions de censura fallides, trànsfugues que abandonen el vaixell quan s'enfonsa, començant per Lorena Roldán i acabant pels diputats de Múrcia... Un enterrament en vida d'una formació de la que ningú se'n recordarà d'aquí a quatre dies.
Arrimadas i Carrizosa (@inesarrimadas)
Ja els poden dir adeu, que d'aquí poc no podran. Cs és un esperpent. Veurem què passa amb l'artista anteriorment coneguda com la montapollos i els seus palmeros. Sembla que al Titanic de Ciutadans no hi quedarà ni l'orquestra. I som generosos en definir Cs com a Titanic, més aviat, barqueta atrotinada de pescador. Els taronges aniran fent cops de cua mirant de surar, però la seva extinció sembla ara més pròxima que mai.
Joan Lluís Bozzo (ACN)
Un dels que no lamentarà que desapareguin és el grandíssim director teatral Joan Lluís Bozzo. El mestre escènic català, de fet, probablement hagi posat ja una ampolleta de cava al congelador esperant a obrir-la. I abans que arribi el moment de la defunció final, Bozzo ja ha verbalitzat el que molts altres pensen. Ha revelat quina és una de les màximes alegries que està tenint aquests dies mentre contempla el desastre de Cs:
La xarxa li dona la raó i reclama recuperar altres mots:
