Inés Arrimadas es disposa a enterrar Ciudadanos. La líder catalano-andalusa del partit taronja va heretar una formació decadent, amb 9 diputats al Congreso i crossa de tot els governs del PP (Madrid, Andalusia, Múrcia i Castella Lleó) i ha acabat expulsada de tots els governs. Amb zero diputats a totes les assemblees legislatives i camí de la desaparició també a Catalunya. A les eleccions municipals les enquestes a Barcelona li donen a la líder Anna Grau zero regidors. Ni ella. Un partit que tendeix a zero i dos líders patètics lluitant per les runes: Arrimadas i Edmundo Bal.En aquesta ruïna el partit nascut a Catalunya té molts enemics, ja que va néixer només per lluitar contra la immersió lingüística, la llengua catalana i després l'independentisme. Acabada la dèria, i amb Vox fent la feina ultradretana, Arrimadas tancarà el partit i un dels artistes indepes que més es mullen l'encerta de ple en l'anàlisi: el director teatral Joan Lluís Bozzo:
"C's va ser un muntatge fet des de dalt per fer mal a Catalunya". Un banquer va dir que calia un Podemos de dretes. "I quan als de dalt els ha deixat de servir, han deixat que caigui com un castell de cartes". Ha deixat de ser útil ja que les dretes tenen a Vox i al PP. "No em fan cap pena, ans al contrari. Me n'alegro molt!". Un sentiment compartit per molts catalans que han vist en actituds irades, sobreactuades i tronades de Girauta, Carrizosa i companyia una excentricitat a Catalunya. Vox és fatxa però no fa soroll. Es limita a ser fatxa però cap de les seves polítiques s'aplica a Catalunya. Amb Cs passava el mateix, no governaven enlloc de Catalunya, però el soroll era molest i les performances, com sortir Albert ivera i Arrimadas a tallar llaços grocs, eren del tot incomestibles. Arrimadas enterra Cs i Bozzo va al funeral.
Jorge Javier Vázquez ja va veure el final de Cs en una compareixença de premsa penosa de la líder:
Jorge Javier Vázquez escrivia a Lecturas: "La sala inmensa y dos personas escuchando a Arrimadas. Una en Boston y la otra en California. Normal que Inés se encendiera. Cuando tienes un auditorio tan vacío la única manera de no venirte abajo es dándole a la hipérbole. O te pones a decir barbaridades a lo bestia o puedes caer en el riesgo de que esas dos personitas que han acudido a escucharte –y que incluso puede que alguna de las dos esté allí por equivocación– pasen de ti y se dediquen a hacer dibujitos. Así que Arrimadas puso la directa y dijo que Pedro Sánchez era un aprendiz de dictador. Supera eso sin una copa en la mano. Tuvo mucho más peso ver esa sala de prensa casi vacía. Con dos personas. La imagen tenía mucho de metafórica. Según las encuestas, Ciudadanos conseguirá un 2% en las próximas elecciones generales. Y Arrimadas peleándose con Edmundo Bal para presidir el partido. Angelicos". Abans als funerals hi anaven plañideras, senyores a plorar. Ara molts hi aniran només pel gaudi de mirar.