Inés Arrimadas presideix un partit que tot i la seva joventut és un dinosaure: pesat i a prop de l'extinció. Ciudadanos, segons totes les enquestes, tindrà zero diputats al Congreso, zero diputats al Parlament i zero regidors a l'ajuntament de Barcelona. A la capital catalana, on va néixer el partit, és on s'estan matant entre els quatre gats que queden per veure qui hereta les sobres. Es jubila Celestino Corbacho, ex-PSC de les llistes de Cs, i els que queden es maten entre ells com explica El Nacional: Ciutadans en caiguda lliure: motí al grup municipal de Barcelona. Arrimadas mentre el Titanic s'enfonsa va de festa a uns premis del diari de la dreta extrema, El Mundo, i coincideix amb un votant de Cs dels pocs que els queden: Loquillo. El músic català no ha ocultat mai la seva proximitat a Albert Rivera i a les idees del partit anti-indepe. I la foto els mostra com el que són, dos amics encantats de veure's:
Una alegría encontrarme con el gran Loquillo en los premios de El Mundo. Hi ha molts comentaris possibles a aquest duet junts un altre cop. El músic del Clot i la líder taronja no viuen a Catalunya, ella resideix a Madrid i ell a Euskadi, i són com altres de Cs, Juan Carlos Girauta o Albert Boadella que no tenen bones paraules pels catalans que han deixat enrere. Així que un dels artistes més desacomplexats a twitter, el director teatral Joan Lluís Bozzo, amic íntim de Pepe Rubianes, els dedica una frase del gran actor galaico-català desaparegut:
Bozzo brutal: "Com deia el Pepe: "Dios los cría y el viento los amontona". Parafrasejant la dita de Dios los cría y ellos se juntan referit a la mala gent que sempre tendeix a buscar-se, trobar-se i acabar junta. Pepe Rubinaes era més precís: i val per aquell parell, Deu els cria i una ventada els arreplega, com fulles mortes. Els seguidors de Bozzo hi suquen pa:
Loquillo, que a El País va revelar que pateix una malaltia de tiroides que podia ser mortal, aprofitava per deixar anar l'argumentari de Cs: "Soy el artista barcelonés con más canciones sobre Barcelona. Supéralo. Yo soy barcelonés, pero soy hijo de una Barcelona que no existe. Una Barcelona cosmopolita, mundana, transgresora, que miraba al mundo. Barcelona tiene que recuperar su pulso y su puesto en el mundo después de una década oscura". Ho signaria Arrimadas. El vent amuntega la pols.