El passat 7 de juliol, a RAC1 van viure possiblement, un dels seus pitjors dies a l'emissora. Especialment, al programa de Jordi Basté. Aquell dia, quan quedaven pocs per acabar temporada, com tots els matins del món, el número 2 del Jordi, aleshores el sotsdirector del programa, qui el substituïa quan Basté no hi era, la seva mà dreta els darrers tres anys... Havia tingut un accident de trànsit. El Joan Lluís Garcia. Algú a qui esperaven, com sempre, a primera hora del matí..., però no arribava. Algú a qui van trucar..., però no contestava. Fins que van decidir trucar la dona i els hi va dir que feia estona que havia sortit... "Un ensurt monumental", deia el Basté. Una furgoneta es va saltar un semàfor en vermell i Garcia es va estampar contra ella amb la seva moto. Un accident molt greu. Tant com que el van haver d'operar. Ha estat a l'UCI, "molt fotut. La gran sort és que estic viu, que començo a ser persona i que amb la recuperació quedaré com abans. Recuperant-me d'un greu accident que m'ha fet que tingui una melsa de menys, 8 costelles i el maluc trencats i una llengua que ara està adormida, però que es despertarà", deia una setmana després.

joanlu
Joan Lluís Garcia / RAC1

El seu accident va deixar molt tocat l'equip i els companys de l'emissora. Saben que aquell dia el Juanlu va tornar a néixer, i han assistit emocionats, i donant-li mil mostres d'escalf i carinyo, a la recuperació del periodista. Quan es recuperi del tot, Garcia exercirà el seu nou càrrec, ja que després de molts anys matinant a l'equip del Basté, emprendrà un nou repte professional, ja que és el nou cap d'esports de RAC1 en substitució de l'Edu de Batlle, una etapa apassionant, a ell que li agrada tant l'esport, culer de socarrel. I aquest matí del 13 d'octubre, més de tres mesos després d'aquella matinada fatídica, en Juanlu ha tornat als micròfons de RAC1 i ha emocionat tothom: família, amics, companys d'emissora, en Jordi Basté i els oients.

264721173 630080525010507 8468872154576775083 n
Joan Lluís Garcia, amb Jordi Basté, en primer terme, en una foto de fa temps / @jordibaste

En Juanlu, com li diuen els companys, ha aparegut per sorpresa a la ràdio. I en Basté: "És una sorpresa per tothom l'entrevista que farem ara. Aquí, aquí, seu aquí perquè et vegi tothom la cara perquè no ho sap ningú qui hi ha aquí. Joan Lluís Garcia, què tal? Bon dia!". "Què, Basté? Què estrany és això!", deia en Joan Lluís mentre els companys anaven aplegant-se davant l'estudi per veure-li la cara. "Quina emoció poder estar aquí". I el Basté: "Però si estàs millor que abans de fotre't la patacada!!". Garcia reconeix que "estic més prim, uns deu quilos, i la processó va per dins. Estic molt bé. Molt feliç de poder ser aquí, de xerrar amb vosaltres i de veure que la vida m'ha donat una segona oportunitat, i que no la desaprofitarem". El periodista recorda que la patacada "va ser grossa, molt grossa. Encara vaig per l'hospital per la rehabilitació i l'altre dia una infermera em va dir: 'M'he llegit el teu historial i no puc entendre que estiguis aquí, i que estiguis així de bé'... Agraït a la genètica, a la vida o a la sort que he tingut. I a la sanitat que tenim en aquest país":

Després de tres mesos i mig de l'accident, ell i en Basté recorden que ha estat un mes a l'UCI... "pel que hagi estat a l'UCI, és molt dur. Sort del personal, que vetllen per tu i que quan tu estàs enfonsat, t'aixequen i et salven la vida anímicament. Ara en rehabilitació, he fet molta logopèdia... Hòstia, tornar a fer ràdio... Això sí que és emocionant". El Juanlu recorda els "molts missatges que he rebut. Una bogeria. Mig miler de missatges. Una ràdio i uns companys que no me'ls mereixo. També la professió i els oients. Sembla una tonteria, però això em va ajudar els primers dies, una empenta per tirar endavant". Missatges com els que ha rebut avui quan l'han sentit i l'han vist:

En Basté vol saber, d'una banda, quin va ser el pitjor moment: "El pitjor dia, portava dos mesos després de tot el periple. Em van donar l'alta, però em trobava malament, estranyot. Vaig arribar a casa i em feia mal tot. Portava dues hores a casa, amb febre, vaig tornar a l'hospital. L'endemà em va dir un metge toràcic que va rebrotar una infecció al pulmó, i vaig tornar a passar per quiròfan. Aquell dia em vaig enfonsar". I el millor?: "La primera visita del meu fill. Portava moltes setmanes sense veure'l, perquè no volia que em veiés com estava. Aquella tarda no l'oblidaré mai". Tampoc, el missatge que va rebre "de l'entrenador del Manchester City". O si en algun moment va pensar que no tornaria a la ràdio. La seva resposta, sincera: "Sí. Sobretot em va obsessionar molt el tema de la llengua, de no poder parlar. Vaig pensar que la meva vida a la ràdio havia arribat fins aquí. Continuaràs el periodisme en una altra forma, diari, format digital... No em veia capaç de recuperar-me davant d'un micro". No només s'ha recuperat, sinó que ha tornat a parlar, i molt bé. Una veu que no només ens ha emocionat per tornar-la a sentir, sinó pel que ha dit i pel que significa, que algú molt estimat ja s'ha recuperat del tot i ha tornat a casa. Bentornat, Juanlu.