Joan Manuel Serrat plega. Abandona dels concerts en directe, però un músic mai no se'n va. Queden les seves gravacions, les seves cançons s'escoltaran durant anys, també després de mort. L'any que ve Serrat farà 80 anys i ha decidit que ja és hora de marxar. Una icona més enllà de la música, pel que va significar durant el Franquisme de rebel·lió. Quan tocava va defensar la llengua catalana negant-se a representar Espanya a Eurovisió si no cantava en català. Va anar-hi Massiel i va guanyar. Ara Serrat és estimat i criticat a parts gairebé iguals. Els que l'adoren ho fan de manera militant. Els que el detesten, també. TV3 ha reaccionat amb rapidesa i ha improvisat retransmetre en directe l'últim concert de la carrera del noi del Poble-sec, al Palau Sant Jordi. Ha fet saltar Polònia de la graella per reubicar Serrat. Els haters ho critiquen. Però el tuit més viral ha estat d'un company de Serrat, un altre músic català, Arnau Tordera:
L'iconoclasta vocalista d'Obeses fa una pregunta gens innocent: "Si a Serrat li treus tots els seus arranjadors i els músics de sessió que li han cobert sempre les espatlles, què en queda?". A Serrat sempre l'ha perseguit la llufa que no canta bé. Com amb Joaquín Sabina, a Serrat se'l té per més bon lletrista, compositor i poeta que cantant. Les àvies deien que "la veu li tremola massa" i semblava que o eres de Lluís Llach o eres de Serrat. Ser artista és més que arribar a unes determinades notes, però Arnau Tordera burxa en la idea que Serrat ha sabut reinventar-se afegint bons músics i productors. El que és segur és que les seves cançons de la primera etapa són millors que les de l'última etapa. Per gustos colors. Els fans de Serrat s'han abraonat contra Tordera:
Preguntar és ofendre? Arnau volia saber què més li veuen els altres a Serrat a banda del que és evident, és un símbol com una casa de pagès. Una icona, un mite. Però què més, musicalment:
Serrat ha emocionat a moltes generacions, al Sant Jordi hi va haver més cançons en català que en castellà, la platea va plorar i Serrat diu adeu discretament, sense grans escarafalls, a punt dels 80. Les seves idees polítiques, contràries a l'independentisme, no el fan millor o pitjor artista. I al final és música, o t'arriba o no t'arriba.
TV3 sempre rep crítiques quan enfoca a Serrat