Aquest dilluns, cosa atípica pels culers, tenim partit del Barça. Qui ens ho havia de dir, un mes enrere, que aquesta nit tindríem ocasió de posar-nos líders de la Lliga si guanyem al Rayo Vallecano a l'estadi olímpic de Montjuïc. Després de les noves ensopegades de Reial Madrid i Atlètic, empatant contra Osasuna i Celta respectivament, després de l'empat al derby de la passada setmana, els de Flick tenen la primera posició a l'abast: si guanyen avui als vallecans, empataran a punts amb el conjunt blanc, superant-los per goal-average, i estaran un punt per sobre dels matalassers. Un partit que, com sempre des de fa 25 anys, serà narrat a RAC1 per una veu inconfusible, la del Joan Mª Pou, que acompanyat per la resta de companys habituals d'El Barça juga a RAC1, espera amb ganes que arribin les 9 de la nit perquè li diguin allò de "Fot-li, Pou!" i ell comenci a explicar què passa damunt la gespa, de moment, de Montjuïc, a l'espera de tornar al seu estimat Camp Nou.
Un Pou que enguany celebra les seves noces de plata retransmetent els partits del Barça dels seus amors. 25 anys, des de l'any 2000, on les ha viscut de tots colors, des d'uns inicis on no guanyàvem ni els amistosos, fins al moment actual, passant per l'època daurada del Barça de Guardiola o alguns moments de vergonya aliena al club. Un aniversari que es complirà exactament (sembla fet a propòsit), ni més ni menys que amb un Clàssic, un Barça-Madrid a Barcelona, just quan farà 25 anys exactes de la primera emissió. Com va anar a parar el Pou a RAC1? Ho va explicar dijous pel Dia Mundial de la Ràdio. El va fitxar el Xavier Bosch per la redacció d'esports, i poc després, li va fer fer una prova: "em va donar una gravadora de cassette: 'aquesta nit hi ha un Ourense-Barça 'apassionant' de Copa del Rei. Grava la primera part des del sofà de casa teva'... Jo vivia amb dos amics meus i els hi vaig dir: 'avui no sopeu a casa'". El Joan Mª es va quedar sol, va gravar la seva narració i el que no recordava és que va arribar a cantar un gol, ja que poc abans del descans, va marcar ni més ni menys que Luis Enrique. Un partit que no passarà a la història, vuitens de final de la Copa, amb el resultat final d'1 a 2. Aquest és el primer gol del Barça narrat per Joan Mª Pou... com a prova. Traieu-li el so del narrador de TVE i imagineu-vos al Pou:
"Una mica més i em desmaio quan em van oferir ser el narrador dels partits del Barça a RAC1". Primer partit en antena?: "10 de maig de l'any 2000, Barça-València... Va haver-hi una mocadorada al Camp Nou. Faltaven dos mesos perquè Núñez deixés de ser president del Barça", quan el Barça va quedar eliminat de la Champions pel conjunt valencià. Quants partits ha fet? Uns 1.441. Una bestiesa. Molts d'aquests partits, per raons òbvies, fora de casa. De fet, si fa no fa, la meitat. Imaginin la de llocs que ha visitat el Joan Mª per explicar un partit del Barça. Molts d'aquests, amb un tècnic que és com un germà, el Xavi Cupido, i amb els companys a peu de camp, a la grada o a la zona mixta. Ara, des de fa un temps ja, dues periodistes excel·lents, Marta Ramon i Laia Coll.
Amb ells han voltat per tot arreu, recordant situacions compromeses, com un dia al Villamarín que un aficionat del Betis volia agredir-lo, o quan va perdre un vol d'enllaç de Londres a Glasgow i no va poder narrar un partit ("un dels dies més desagradables de la meva carrera"), o un dia de temperatures polars sota zero a Donetsk, "que anava amb pijama, tota la roba normal i dues mantes de l'hotel. En tornar a l'hotel pensava que m'havien d'amputar els dits". Però la majoria, moments increïbles, on ha rigut molt amb els companys, i on han parlat molt de menjar, de manduca, de teca, cosa que els apassiona a tots. Bé, n'han parlat i ho han fet, perquè s'han posat les botes a molts desplaçaments ("ens agrada molt menjar i parlar de menjar. Començar un tiberi i pensar el del següent desplaçament. Els nostres viatges els pensem per on anirem a dinar. Els que em coneixen saben que quan tinc gana no m'aguanto ni a mi mateix, em poso de molt mal humor").
En aquest sentit, com dèiem, van sovint tots quatre a menjar a restaurants de fora, per exemple, a Espanya, on hi van cada dues setmanes. I què fa el Pou sempre que viatja per Espanya i van a dinar? Què fa sempre que reserva taula? Es canvia el nom... Fart que li canviessin sempre, ja s'ho fa ell. Quin nom es fa dir?: "'Juan Pozo'. Després de molts anys que em batejaven, eren incapaços d'escriure 'Joan Mª Pou' normal, vaig dir: 'Escolta, Juan Pozo, i a prendre vent". Fins i tot, de vegades ha arribat a les taules i li han posat un cartellet amb el nom, "i alguna vegada he fet la foto i l'he penjat a les xarxes i la gent s'indigna perquè es pensen que em tradueixen el nom, però no, no, és que ja el dono jo directament perquè això de Joan Mª costa molt. També em posa molt nerviós 'Josep Mª Pou'".
Sensacional. A per 25 anys més narrant el Barça a RAC1. De moment, però, anem a pel partit d'avui. Ganes de sentir aquest vespre abans del Barça-Rayo el "Fot-li, Pou!"... o ja posat, el "Fot-li, Pozo!".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!