Joan Mª Pou i la confessió més inesperada sobre Catalunya Ràdio: sorpresa entre els oients de RAC1

Dia especial a Can Basté. Com ell sempre diu, "la ràdio, visca la ràdio, sempre la ràdio". I aquest dijous, encara més. L'amor a un mitjà, a una manera de comunicar, al lligam entre locutor i oient, a la manera com sentim i gaudim de les ones, està més que provat pel que fa al Jordi Basté. El director i presentador d'El món a RAC1 avui estava emocionat. No és per a menys: "Matí d'homenatge a la ràdio des del Palau Robert de Barcelona. Fa 100 anys que les ones parlen en català". I avui li estan retent un merescut homenatge, parlant amb professionals de tota mena, històrics de la ràdio, i recordant sintonies mítiques dels programes més emblemàtics de totes les emissores. Una delícia.

Un programa emocionant, sentit, nostàlgic i molt radiofònic. Un dels que ha parlat, només faltaria, és el gran Joan Mª Pou, que fa poc va bufar ni més ni menys que 50 espelmes, i mitja vida se l'ha passat narrant els partits del Barça de forma meravellosa a RAC1. Seguint les passes del mestre Puyal, aquest a Catalunya Ràdio, el Fot-li Pou! ha sabut crear un estil propi durant tot aquest temps, amb expressions marca de la casa que s'han fet pròpies els aficionats culers. Un apassionat del Barça i de la ràdio que s'ha convertit en una de les icones de l'emissora amb la carxofa o escuma de color vermell:

El Pou ha entrat al programa especial per parlar dels referents i de la competència, la "saníssima competència" que des de sempre té amb Catalunya Ràdio, abans amb el mestre Puyal i ara amb la transmissió del Ricard Torquemada i el Bernat Soler, també excel·lent. Quants més hi hagi, millor pels oients catalans i culers. El periodista de RAC1 ha parlat del respecte entre les dues emissores a banda i banda de la Diagonal de Barcelona, pel que fa a la seva feina i a les retransmissions dels partits del Barça. "Quan ha calgut ajudar l'altre, l'hem ajudat. Quan ha calgut remar junts, hem remat, mai hem tingut cap problema ni a la zona mixta, ni a les cabines, ni a les sales de premsa", reconeix ell. Fins i tot, una vegada es va produir una imatge impensable: veure el Pou narrant amb un micro groc de l'emissora pública catalana.

Atenció a la confessió de què va passar un dia: Liverpool-Barça a Anfield. "Facturem les maletes, arribem a Liverpool i allà ens diuen que la nostra maleta amb tot el material havia anat a parar a Palma". Com ho va resoldre?... "Jo aquell dia vaig fer tota la transmissió d''El Barça juga a RAC1' amb micròfons de Catalunya Ràdio. Els companys de Catalunya Ràdio, que normalment porten material per donar i per vendre, ens van dir 'Només faltaria' i  ens van deixar un aparell i uns micròfons per fer la transmissió. Crec que hi ha alguna foto, però era època de Kodak i de revelar-la". Veure el Pou narrar per Catalunya Ràdio? Una imatge impensable, però qui sap... De moment, ell, tan feliç a RAC1. I els oients també.