"Fot-li Pou!". És el crit de guerra de Joan Maria Pou, un dels periodistes més importants del panorama Barça, la veu de l'equip blaugrana a RAC1. La passió que trasllada amb les seves narracions és coneguda i reconeguda. En les victòries, els gols i els trofeus, és autor d'intervencions que formen part de l'imaginari culer. Uns atributs que el fan molt estimat a Catalunya i a casa de tots els barcelonistes d'arreu del món. Potser que a Madrid i a l'univers merengue no tant, tot i que no deixen d'escoltar-ho. Un crac amb micròfon, sens dubtes. Però la seva genialitat i atreviment van molt més enllà de les ones radiofòniques i dels camps de futbol. A casa seva també és capaç de deixar sense respiració al personal. I la millor prova, el que acaba de fer per celebrar una data especial: els seus 48 anys de vida.
Fa un any exactament, el periodista exhibia cofoi el regal que havia rebut d'una de les persones més importants de la seva vida, el seu pare. Pou és un amant de la seva professió, la ràdio, i de tot allò que té a veure amb ella. Per exemple, els aparells antics i transistors vintage, la prehistòria de les ones. Els col·lecciona, en té uns quants. I per això el seu pare li va obsequiar un d'enorme bellesa. La seva felicitat era enorme, com va compartir en el seu missatge. 365 dies després els feliços i riallers som tots els seus seguidors, oients i tafaners de les xarxes. No ens ha regalat cap ràdio, no. De fet ha canviat de mitjà audiovisual.
Joan Maria Pou, la veu del Barça a RAC1, passat per aigua en ocasions especials
Pou, diguem-ho sense més voltes, ha trencat amb tot en arribar als 48. S'ha destapat. S'ha desfermat. Content i de bon humor, s'ha llevat i ha començat la seva rutina diària, passant per la dutxa. Fins aquí, tot normal. La diferència és que a banda del xampú, el sabó i la tovallola, anava equipat amb el seu telèfon mòbil. Potser per respondre els missatges i trucades d'amics i familiars, com les seves estimades filloles, però també amb una missió molt més secreta. Íntima. Personal. Volia immortalitzar el Joan Maria Pou de 48 anys "tal com vaig arribar al món". La cara ja indica la potència i la sorpresa que causaria la fotografia en qüestió. La descobrim poc a poc, com la gota que cau de l'aixeta, pluc, pluc, pluc. Només l'havíem vist així en un parell d'ocasions, totes dues menys explícites. La més divertida, el que va fer per celebrar la remuntada del Barça al PSG, aquell 6-1. Un bany molt merescut.
La foto a la dutxa sense roba, el regal d'aniversari als seus seguidors
El cas és que el locutor torna a estar despullat i humit... i tapant zones estratègiques, és clar, no fos cas que el censuressin a la plataforma. Així, efectivament, va venir al món. Bé, més petitó i sense barba ni bigoti, però en línies generals l'aproximació és bona. La foto és espaterrant, ben pocs esperaven una sortida com aquesta. Un mestre de la pilota en pilotes, si ens permeten el vulgarisme. Però en un dia de joia com aquest la llicència és acceptable. L'impacte de la foto és total. Ha omplert el seu compte de reaccions, felicitant-lo. En tots els sentits.
Li han caigut els 48 anys de nassos. Fa enveja, en Joan Maria. Per molts anys i moltes celebracions més. Fot-li!