Encara no han passat 48 hores i els culers seguim en un estat d'eufòria meravellós. Els aficionats blaugranes encara ens pessiguem veient i recordant el bany descomunal, dels més bèsties que es recorden en un partit entre el Barça i el seu etern rival, un Reial Madrid absolutament devastat, mal que le pese a Movistar+, que no sabia per on li venien, a mercè d'uns nanos de la Masia amb fam, talent, entrega i passió pel seu escut que van passar per damunt de les estrelles madridistes fitxades a cop de talonari, els Mbappé, Vinicius, Bellingham i companyia, que encara van tenir sort que van expulsar Szczęsny amb 1 a 5 al marcador perquè la pallissa corria el risc, per a ells, de ser més històrica del que ja ho va ser. Una nit, una final de Supercopa d'Espanya, un Clàssic que va viure en directe, a l'Aràbia Saudita, el bo d'en Josep M. Pou, que n'ha vist de tots els colors i que va fer, com sempre, una retransmissió meravellosa, impecable, apassionada, emocionant, divertida i embogida d'aquest 2 a 5:
En Fot-li Pou segur que després de l'espectacular victòria, esgotat, satisfet i feliç, s'ha pres una bona cerveseta per brindar pel que va tenir l'oportunitat de narrar: cinc gols com cinc sols, una tova, com ell diu, del seu Barça, del nostre Barça, al Reial Madrid. Una victòria que va ser narrada així el passat diumenge. Tot concentrat en 7 minuts que no ens cansem d'escoltar:
Després d'uns dies de bogeria, recordem que el Barça era a l'Aràbia Saudita des del passat dimarts, el dia previ al partit de semifinals contra l'Athletic Club, tocava tornar a casa.
Els jugadors, per preparar el partit de vuitens de final de la Copa del Rei de demà dimecres contra el Betis a Montjuïc. El president Laporta, per fer aquest dimarts a les 10h una roda de premsa sobre tot el que ha passat amb Dani Olmo i Pau Víctor i les seves inscripcions. I els companys periodistes desplaçats allà, per tornar a casa, agafar forces, carregar piles i demà santornemhi per anar a l'estadi Olímpic. I entre ells, un Joan M. Pou que no veia l'hora de tornar a casa seva. On? Fa mesos que va deixar Barcelona, on va néixer i s'hi va estar tota la vida, i va decidir canviar d'aires. Als seus 50 anys va abandonar la voràgine de la capital catalana per un racó de país que els que hem tingut la sort de ser-hi molts anys, molts estius, adorem. Un poble preciós de l'Empordà, de pescadors, de mar, de bona gent, de les anxoves més brutals del planeta: L'Escala ("“Deixo Barcelona i me'n vaig a viure a L'Escala, busco la vida petita", deia al diari Ara). Un cop arribat, en Joan M. ha mostrat el paradís, unes imatges precioses de les vistes que s'ha trobat en arribar a casa, un mar hipnòtic: "Casa. Per fi. Que bé".
Joan M. Pou i L'Escala, meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!