Joan Maria Pou, més enllà de ser la veu dels partits del Barça a RAC1, més enllà d'emocionar-nos i fer-nos vibrar als aficionats del Barça amb les seves narracions, més enllà de ser un culer des que va néixer, és una persona que sempre ha posat damunt la taula el respecte i la necessitat d'escoltar els nostres pares i avis, també en matèria blaugrana. Escoltar-los, emocionar-nos i commoure'ns amb les persones de més edat que han format part de la nostra història, amb els seus records i les seves vivències, amb la manera com han anat transmetent el llegat culer d'una generació a l'altra.
Per això, avui més que mai, Joan Maria Pou està profundament indignant pel que acaba de perpetrar el Reial Madrid, que ha depassat qualsevol línia vermella d'indecència, que ha encarregat un dels vídeos més infectes que se li recorden. I mira que l'historial de Real Madrid TV és de traca. Però ara han desbarrat com mai. L'home del dia aquest dilluns va ser, evidentment, Joan Laporta i la seva històrica compareixença per aclarir els dubtes als culers sobre l'anomenat 'cas Negreira'. Més enllà d'entrar en qüestions sobre si va quedar prou clar el seu missatge, si als barcelonistes els van satisfer o no les seves explicacions, un dels moments de la roda de premsa on més clar va parlar va ser quan va denunciar el cinisme d'un club com el Reial Madrid, que ara van de mestretites i donant lliçons: "Vull parlar del Reial Madrid. Un club que diu que se sent perjudicat. Un club que sempre s'ha vist afavorit per les decisions arbitrals, històricament i actualment. L'equip del Règim, per la seva proximitat al poder polític i econòmic. Durant 7 dècades , la majoria dels presidents del CTA han estat exsocis, exjugadors o exdirectius del Reial Madrid, que aquest club es personi i digui que se sent perjudicat pel millor període esportiu de la història del Barcelona... Aquest judici servirà per desemmascarar-los. Un exercici de cinisme sense precedents". Amén. Té tota la raó.
I que té tota la raó es demostra, per exemple, veient la reacció vomitiva del club presidit per Florentino Pérez. Quina? Perpetrant un vídeo absolutament menyspreable a través de la seva televisió on es pregunten: "¿Cuál fue el equipo del Régimen?". I, tachín tachín, comencen a fer-se una pel·lícula sobre el Barça i Franco, un revisionisme repugnant de la història, que poc més que ens presenta un Franco enamorat del Barça, de Catalunya i del català: "El Camp Nou fue inaugurado por el Ministro General de Franco, José Solís Ruiz", "El Barcelona otorgó la insignia de oro y brillantes a Franco", "El Barcelona nombró socio de honor a Franco en 1965", "El Barcelona condecoró en tres ocasiones a Franco", "El Barcelona fue salvado tres veces de la quiebra con tres recalificaciones por Franco", "El Barcelona ganó 8 Ligas y 9 Copas del Generalísimo con Franco", "Con Franco, el Real Madrid tardó 15 años en ganar la Liga". "El Madrid quedó desmantelado tras la Guerra Civil. Jugadores asesinados, detenidos y exiliados". "Trofeos robados, la sede destruida, una plantilla en la que sólo quedan 5 jugadores"...
— Real Madrid C.F. (@realmadrid) April 17, 2023
Com ha dit el periodista Lluís Mascaró, "¿Empezamos a remover la mierda durante la dictadura? El Real Madrid ha traspasado todos los límites de la decencia". Per mencionar només un fet, esmentar el nom de Josep Sunyer, president del Barça assassinat pels franquistes. Però no paga la pena. Quan un club com el Madrid fa el que ha fet, no serveix de res parlar amb ells, dialogar, fer-los entrar en raó o recordar fets com aquests. Quan un club com el Madrid fa un vídeo miserable com aquest, el que cal és el que ha dit amb veu alta Joan Maria Pou: "Espero que la resposta sigui contundent, rigorosa i digna. Això és una declaració de guerra i pixar-se en la memòria dels nostres pares i avis":
Espero que la resposta sigui contundent, rigurosa i digna. Això és una declaració de guerra i pixar-se en la memòria dels nostres pares i avis. https://t.co/9yPmEXdWv5
— Joan Maria Pou (@Fotlipou) April 17, 2023
No cal afegir res més. La memòria dels nostres pares i avis culers es mereix exactament el que en Pou reclama: una resposta contundent, rigorosa i digna.