Sembla mentida com a les xarxes la gent s'irrita amb tantíssima facilitat. És un fenomen digne d'estudi: sembla com si a l'aplicació de l'ocellet alguns tinguessin la necessitat imperiosa de sulfurar-se o més ben dit, de tenir ganes de sulfurar-se. és com si alguns busquessin brega tuitaire i estan a l'aguait que algú o algú altre digui el que pensa per rasgarse las vestiduras. Li ha passat a Jordi Basté per dir que després de la segona vacuna pel coronavirus li va agafar la son. I li ha passat ara a Joan M. Pou per escriure tres simples paraules.
Joan M. Pou / @fotlipou
Aquest dissabte el Barça guanyava la Penya en el tercer i definitiu partit de quarts de la Lliga Endesa. Després de guanyar els blaugranes al Palau, els verd-i-negres van véncer a l'Olímpic de Badalona i novament a Barcelona, els de Jasikevicius es van acabar imposant per un contundent 94 a 73. De tots és sabut que el periodista és culer des que va néixer.
Joan M. Pou / @fotlipou
I si algú no ho sap, és que ve de Mart. Només cal veure el que ha fet els darrers anys, sent la veu d'El Barça juga a RAC1 i vivint els èxits del Barça amb passió i emoció. Per tant, és al·lucinant com alguns encara s'indignen perquè el locutor celebri les victòries del seu equip... Per molt que siguin contra un altre equip català. Pou, just després de la victòria blaugrana que, de retruc, eliminava el Joventut, escrivia a xarxes tres paraules, "escac i mat". Una expressió a la qual molts recorrem en molts moments quan es dona per acabada una cosa. Una frase típica dels escacs, que també es podria dir amb un game over d'aquells que sortia a les maquinetes de marcianitos. Tres paraules que no tenen més, però pel que sembla, a molts aficionats de la Penya els ha molestat, a jutjar per la reacció rancuniosa que molts han deixat caure a Twitter:
L'amable món de Twitter.