Una setmana més, imperdible el programa Al cotxe! conduït pel gran Eloi Vila. Dos convidats de luxe al seient de copilot, dues converses delicioses, aquest cop, amb el músic i component d'Els Pets, Joan Reig, i amb el 30 vegades campió del món de trial, Toni Bou. Amb el de Constantí, va ser meravellós poder anar sentint les cançons del seu darrer treball en solitari, Bagatzem, on hi ha temes preciosos com Llaços grocs, dedicat a Jordi Cuixart i la resta de presos polítics: "Jo abans no era independentista. 'Llaços grocs'... volia posar un altre títol, però vaig pensar: 'Per què m'haig d'amagar, si va d'això?'. És un poema que els hi vaig fer després de canalitzar tota la ràbia que sentia. Vaig fer aquest poema pensant en ell i en tots, la Carme, l'Oriol, el Josep... tots els que estaven tancats en aquell moment i per extensió, a tots els represaliats". Un Reig que acompanyat dels altres membres del seu famós grup, va anar a la presó de Lledoners a veure'ls quan encara estaven allà tancats.
Reig va emocionar amb les seves paraules dedicades a Cuixart i companyia. Tant o més que quan va abordar un moment molt íntim i complicat. Primer, parlant d'una separació. "Necessitaves guarir-te", li diu el presentador. I ell li dona la raó: "Sí. Guarir-me d'una ferida. Quan hi ha un trencament emocional, necessites guarir-te l'ànima, perquè estàs tocat", diu parlant d'una ruptura sentimental. No va ser l'únic moment que va obrir els seus sentiments als espectadors. En aquest cas, va parlar d'una trista pèrdua familiar que els va deixar a tots molt tocats. Sona al cotxe el tema Juriol, i Reig s'explica: "El meu pare va perdre un germà. El meu tiet era trompetista, tocava en una orquestra". De fet, va ser qui li va transmetre al seu germà petit, el pare de Joan Reig, la passió pels instruments. Passió que després li transmetria el seu pare a ell.
"En un accident de tractor va quedar sota la roda, va caure per un barranc, i el meu pare el va trobar allà mort. No el va poder treure. Va anar a peu a Constantí i va arribar al Casino i no se n'havia adonat que havia perdut les espardenyes, que va arribar amb els peus sagnant, amb un atac de nervis. I això és una ferida que hi ha hagut a la família", se sincera un Joan que no va conèixer el seu tiet, perquè el tràgic accident va tenir lloc abans que ell naixés, però "sempre va estar present a la família. Quan mon pare em parlava, se li feia un nus a la gola i no podia dir paraula, s'ennuegava, els ulls se li omplien de llàgrimes i havia de marxar. Aquest dol, a ma germana i a mi, ens va anar entrant, i al treure 'Bagatzem' va ser una manera d'intentar tancar aquest dol".
Una conversa colpidora i alhora, carregada de tendresa. Tornin a veure Al cotxe! a la carta, paga molt la pena. I escoltin Bagatzem, una delícia de Reig. M'ho agrairan.