Dir adéu mai no és senzill ni agradable. Sobretot si la teva marxa no és per voluntat o decisió pròpia, sinó perquè algú t'ha ensenyat la porta de sortida. Si a això li afegeixes que ningú, repetim, ningú, pot entendre que et facin fora d'allà on ets un mestre, un crac i algú imprescindible, doncs imaginin la situació. Ara bé, el que Andreu Buenafuente va deixar ben clar anit en el seu últim 'Late Motiv' de Movistar+ és que el seu talent està molt per sobre d'aquestes i moltes d'altres circumstàncies. Quin comiat. Quin estil. Quin espectacle. Quina emoció i sobretot, quin fart de plorar.
Un capítol final què és HISTÒRIA de la televisió, com la majoria de projectes en els que ha participat el de Reus. Bé, no podia ser d'una altra manera, perquè el mateix format ja era històric per si mateix. Fins i tot ho reconeix la cadena que l'ha despatxat. Comencen a ser conscientes del que acaben de perdre. Ja es penediran.
Si parlem de l'Andreu, però, també és just fer-ho de tots els seus col·laboradors i col·laboradores. La llista és espaterrant, però aquest 24 de desembre hem de parlar de Sílvia Abril, la seva dona, companya, còmplice. La Sílvia no va poder acompanyar-lo físicament en trobar-se confinada pel maleït coronavirus, però la sorpresa que tenia preparada va ser èpica i descomunal. L'última nit no podia faltar el seu personatge de 'La Niña de Shrek', i així va ser. En comptes de 'la niña', Buenafuente va tenir 'la niña de la niña'. La seva nena. La Joana. 9 anys. Brutal.
La Joana ja havia fet algunes incursions en el xou, però res comparable al que va passar al plató anit. Va entrar com a un huracà, i l'abraçada amb el pare, al·lucinant, començava a fer saltar les llàgrimes de tot aquell que tingués sang a les venes. L'Andreu només podia dir "ohhhh...oh.....esto no lo vi venir, hostia qué cabrones sois". La nena: "Mira papá, esto no podía terminar así. Vengo aquí a sustituir a mamá". La conversa és or. I més encara quan entra la mare per videoconferència, encara més colpida. Buenafuente: "¿Mamá, en qué momento creíste que era bueno perder la custodia de nuestra hija?". Abril: "Yo creo que ya tengo edad para cederle el personaje, ¿no es bonito eso?". L'Andreu: "Ayer me dijeron, 'oye, ¿tu hija va a seguir vuestros pasos?'. Y yo les dije que no, que es más lista". Sensacional. Pare i mare, a punt de plorar, si és que no ho feien. No s'ho perdin.
La rematada de la Joana al pare, per emmarcar: "Papá, por favor. Te lo repito muchas veces. El humor inteligente, por favor". Creiem que l'Andreu haurà après la lliçó. Frisem per veure'l posar-la en pràctica si és possible a TV3. És urgent i necessari. Bravo.