L'any 2019 comença potent a les emissores catalanes. El proper EGM, l'enquesta que determina quins són els programes més escoltats de la ràdio, serà a l'abril i aleshores ja hi haurà les 3 patums catalanes en joc: Jordi Basté, Mònica Terribas i l´últim d'arribar: Josep Cuní. A la competició s'hi afegeixen diferents gladiadors i Catalunya Ràdio ha tret el Sant Cristo Gros: Joaquim Maria Puyal. La veu del Barça fins la temporada passada només haurà estat fora dels micros mig any. Des d'aquest 7 de gener torna cada matí a 2/4 de 9 a fer una columna d'opinió i així ha debutat:
Puyal: "Estic molt content i molt agraït a tu perquè m'has deixat tornar al micròfon. Quan fa tants anys que fas aquesta feina, el micro forma part del teu hàbit quotidià". Terribas diu que la columna duraria 2 minuts per reflexionar però han estat gairebé vuit. "No parlaré de rabiosa actualitat sinó seguint el meu impuls, el que m'ha cridat l'atenció de la meva vida". Fa 30 anys Puyal i Terribas ja van treballar plegats a La vida en un xip de TV3 i ara mestre i deixebla es retroben. "Soc alternatiu als protocols habituals, vaig començar aquell programa a TV3 amb el debat No m'agrada la vida que faig. I el primer convidat d'Un tomb per la vida va ser Raimon Panikkar". Puyal a contracorrent. Ara no farà una xerrada amb la directora del programa sinó un monòleg.
"Em diuen si presentaré el programa amb tu, però no. No presentaré, reduïm l'expectativa, faré una cosa menor, com a molt de 2 minuts.". Puyal afegeix com se sent i se sincera: "Em genera certa angoixa. Ho abordo amb modèstia i humilitat. Una secció diària com l'Espinàs o el Monzó no se si en sabré. És un gènere nou per entrar a la professió. A la meva edat un repte és un luxe". Ha recordat l'estrena de Bolsonaro comparant-lo amb Franco.
Bolsonaro com un feixista o la rosada de l'altiplà. Pot parlar d'això o d'allò altre. Puyal fent de Puyal al prime time de les emissores. Cada matí a les 8:30 a Catalunya Ràdio. La competència que espavili.