Poques persones han fet per la llengua catalana com ell. Joaquim Maria Puyal, 50 anys en antena retransmetent futbol en català, ha rebut aquest dilluns la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu atorgada per l'Ajuntament de Barcelona. El periodista, veu inconfusible dels partits del Barça a Catalunya Ràdio fins la temporada passada, es va convertir en el primer periodista en retransmetre un partit de futbol en català al seu programa Futbol en català de la Cadena SER, després de la mort del dictador Franco el 1976.
Joaquim Maria Puyal: “Ara porto aquesta medalla al pit però tota la vida portaré Barcelona al cor. Gràcies!” pic.twitter.com/xPAqSfiSPk
— BCN Esports (@BCN_esports) 1 de abril de 2019
El seu agraït discurs no ha estat exempt dels elogis cap a una cosa que ell considera fonamental i de la que és el més ferm defensor: la llengua catalana: "La llengua no és l'única eina per comunicar-nos, però sí que és la que els humans fem servir més conscientment", deia un Puyal que recordava que tot i ser escolaritzat en castellà, "he mirat d'aprendre alguna altra llengua a la vida, i això m'ha anat molt bé. Però la meva llengua és la catalana. La faig servir tant com puc. Perquè si perdem la llengua, perdrem el país". No ha estat l'única frase colpidora de Puyal: "Encara que estiguem en una època en que la bondat no s'estila, jo la vull reivindicar", "Viure és creure en alguna cosa i actuar segons la pròpia convicció", "El meu fracàs és no haver sabut fer prou per enfortir el teixit comunicatiu català", "Som en un escenari de ruptura. És difícil mantenir l'optimisme, i això m'entristeix" o "No podem avançar sense ideals", han estat algunes de les perles que un mestre com ell ha regalat als assistents en l'acte.
@jordicoronas
El moment més emotiu, però, ha arribat quan al final del discurs, ha parlat dels sentits missatges que ha rebut els darrers temps, com quan va anunciar que deixava les retransmissions en català dels partits del Barça. Especialment, quan ha revelat la carta que li va escriure algú a qui no coneixia personalment, Joaquim Forn: "He après vocabulari, m'agradava quan introduïa temes paral·lels al futbol en mig de la transmissió. Gràcies per la seva feina, per ensenyar-nos tantes coses". És un breu extracte del que li va escriure Forn a Puyal. El periodista, emocionat, recorda que aquest 1 d'abril és el seu aniversari, 55 anys. "Avui, em sap molt de greu que no pugui ser aquí. Desitjo profundament que ell i els seus companys puguin tornar, tan aviat com sigui possible, a casa amb les seves famílies", deia un Joaquim Mª Puyal emocionat a qui se li trencava la veu. Pots escoltar les seves paraules clicant damunt la foto:
Puyal ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu. No és l'única medalla que podria rebre. Si n'hi hagués alguna al Mèrit a la decència, el respecte, la defensa de la llengua o la defensa del país, ell hauria de rebre totes les medalles possibles.