La nova temporada de TV3 confirma que res no ha canviat: els programes estrella segueixen en plena forma. 'El foraster' se surt de la gràfica, 'Està Passant' és intractable, 'Polònia' és un martell... i 'Joc de Cartes' mai no atipa. El primer dia, un 25,5%. Brutal és fer curt. Marc Ribas encetava un nou curs del reality i concurs culinari amb un capítol dedicat a la mongeta del ganxet del Vallès, però ben podria haver-lo titulat per "A la recerca del verí perdut". Mira que n'hem vist de tot, però l'actuació d'una concursant ha batut rècords de mala bava. És la Pilar, de La Granja de Vaquerisses. Tant de bo que el que va ensenyar per televisió sigui un paper molt ben executat. Era la reina del mal.
Gastronòmicament parlant, no hi ha cap mena de dubte que cap dels 4 restauradors del duel experimentarà un augment de les reserves als seus locals. La mediocritat era la norma. Per això el programa va apostar per altres vies d'entreteniment, com deixar fer, dir i remenar a la Pilar. Va prémer l'accelerador a fons per intentar guanyar el premi, dedicant-se a destrossar els rivals amb ganyotes puerils, comentaris feridors i mala educació galopant. A en Jalil li va fer la creu, el noi va demostrar una paciència més que infinita. Especialment quan li va donar menjar porc, quan és musulmà i havia avisat de la seva particularitat. Uns canelons de boletus on no hi havia boletus, però sí carn a dojo, i que ni tan sols preparaven a casa (els en compra fets), la defineixen a ella i al seu establiment. Però no acaba aquí el drama… o la història de terror.
Un altre dels detalls que convertien a la concursant en la dolenta dolentíssima de 'Joc de Cartes' va ser que no deia ni una paraula en català. Què coi una paraula, ni una síl·laba. Ni per equivocació. No és la primera vegada que algú no fa servir la llengua del país al programa de TV3, però fins i tot en el seu cas la cosa era extraordinària. Ningú que mirés l'espai des del sofà de casa seva empatitzava amb ella, no hi havia per on agafar-la. Total, que es va ensorrar. Va acabar tercera i gràcies. I això perquè la Montse, la que va quedar a la cua, era un tros de pa. Si hagués estat una mica més murri i més competitiva, l'hauria superat. Però fa l'efecte que la Montse tindrà la consciència tranquil·la. D'altres no n'estem tan segurs.
Els espectadors van inaugurar aquesta setena temporada amb un clàssic, els comentaris en directe de la batalla de restauradors. No esperin sorpreses, la Pilar no surt ben parada. Si li importa o si era el que esperava aconseguir és un misteri que només en sap ella. En tot cas, exposar el teu negoci d'aquesta manera sembla agosarat. Temerari, també. El xou a la tele està bé, però s'ha de saber mesurar. I el que vam veure amb els nostres ulls era tot el contrari: desmesurat. Una jugada fatal.