'Joc de Cartes' irrita tot un país, Andorra en peu de guerra

'Joc de Cartes' és una de les joies de la corona de TV3. És una garantia d'èxit, i no afluixa gens ni mica malgrat el pas de les temporades. Que un 27 de desembre Marc Ribas i companyia tornin a enfilar-se fins al 22% i 404.000 espectadors és, senzillament, una brutalitat. I per recompensar aquest seguiment, que pràcticament podríem definir com passió i vici irrefrenable, el capítol que tanca 2023 tenia un atractiu especial. El primer 'JdC' internacional, si descomptem la visita a Madrid, clar: Andorra. País germà, amic, estimat i molt visitat per catalans i catalanes; paradís de la natura, la muntanya i la neu, amb permís del canvi climàtic. El que no tenim gaire clar és que sigui la meca de la gastronomia. Si més no, pel que es va veure per la pantalla. Tampoc que sigui un oasi de pau, amabilitat, ni bon rotllo. Això va ser la guerra. 

Guerra, en primer lloc, entre els 4 concursants. O més ben dit, d'una d'elles contra el món. La Geraldina és una dona dura, aspra al tracte, a la defensiva permanentment, i amb una tolerància a la crítica infinitesimal. L'audiència la va batejar com "la borda": un malnom derivat de la temàtica de l'episodi, la millor borda d'Andorra. Cases rurals de pedra i fusta, construïdes originalment com a estables, pallers o magatzems d'eines de conreu, i que actualment han estat reutilitzades per posar-hi restaurants. Ho expliquem perquè la definició va provocar el primer gran conflicte: dels 4 aspirants, només 1 en tenia una borda pura. Dos més el que regentaven eren eres (el mateix però dins de poblacions), i una última una cantina. La de la Geraldina, que es prenia fatal qualsevol objecció. Especialment, les de la Paqui. No la suportava. I a la part final del programa es van dir de tot. 

La Paqui sí que tenia una borda. Espectacular. Amb papers i tot, que la dataven al segle XVII. Llàstima que la seva proposta culinària no estigués a l'altura del local. Tampoc matava la del Pep, un "fanfarró" en Mercedes descapotable amb "17 restaurants a Espanya i Andorra". Feia tota la pinta de menjar caça guiris, amb tot el respecte. Després hi havia l'Alex, amb un establiment preciós, alguna marranada amagada a la cuina i una oferta de qualitat decreixent (no ho diem nosaltres, sinó els rivals). l, per últim, l'esmentada Geraldina, que ho fiava tot a l'habilitat del seu xef i company de vida. Cuinava bé, però no va tenir el primer lloc assegurat fins que el vot de Marc Ribas amb el plat estrella ho va canviar tot. Peus de porc, sí. No se podía saber.

L'altra gran guerra va ser la de les xarxes. I aquí el titular és clar: 'Joc de Cartes' ha irritat tot un país. En primer lloc, perquè consideren que els 4 aspirants no són representatius de la millor gastronomia local. Però és que, a més a més, l'origen i l'idioma van aixecar polseguera. Cap dels 4 restauradors eren andorrans: hi havia una portuguesa, un anglès, un català... i una de Salamanca. La que no parlava català, evidentment. I ja tornem a ser-hi. Pals a dojo. Pirotècnia de Cap d'Any, clar que sí.