Després del pas de l'huracà Pilar Salazar a 'Joc de Cartes', Marc Ribas ens proposava una nova recerca culinària i sociològica. Una proposta llaminera, amb molts adeptes potencials. A qui no li agrada una nit de burger o pizza? Doncs, com a mínim, al 24,7% dels espectadors que miraven la televisió. Un èxit incontestable, líder sense cap mena de discussió. 4 establiments barcelonins, 2 dedicats a l'hamburguesa i 2 més al plat estrella de la gastronomia italiana, competien pels 5.000€ i pel reconeixement d'aixecar el trofeu del programa. També tractaven de no tacar la reputació dels seus locals, i no superar l'enrenou que vam veure a Vaquerisses i que ha continuat tota la setmana. L'empresa era complicada, allò va ser màxim. I potser per això tot semblava molt més light que el capítol d'estrena.
Ara bé, 'Joc de Cartes' va tornar a fer la seva màgia. En primer lloc gràcies a una feina de càsting equilibrada. Tothom tenia el seu què. Un mestretites, un somiador, una lluitadora i una celebritat de les xarxes socials. Les pizzes es van imposar sobre les burgers, coronant a Marianna Knyazyan, del restaurant Giorgio, una armènia que va perdre el seu pare fa 2 anys i que parlava un català 5 estrelles. Local molt bufó, educada, teca amb bon aspecte, puntuacions generoses... Va guanyar sense despentinar-se malgrat la seva competència directa: el celebrity Pino Prestanizzi. Té un local al barri de Sants, la Briciola, que és un temple de la pizza. Però l'ànima és ell mateix, un paio sense pèls a la llengua, vehement i amb un canal de Youtube que arrasa: 1,16 milions de subscriptors que devoren els seus vídeos. És un expert de vella escola, el “puto amo”. Però hi ha detalls que van fer decantar-se la balança: per exemple, l'estat de la cuina.
Enhorabona, Marianna! Giorgio guanya el duel entre pizzes i hamburgueses. La pizza es declara guanyadora i la Marianna s'emporta els 5.000 € cap a casa 🍕 🏆#JocDeCartes3Cat
— 3Cat (@som3cat) November 8, 2023
📲 https://t.co/CWC2U7dd3f pic.twitter.com/cDaaFpDQzB
Durant la visita de reconeixement a les instal·lacions, la Marianna, l'Òscar (expert en màrqueting, que no pas en cuina) i el Marc (de l'Ovante, hamburgueseria de cinema i còmic), van detectar presències estranyes: malgrat que la cuina estava força neta, es van deixar dos morts pul·lulant. Per una banda, un grapat de tuppers apilats i bruts com una mala cosa, amb aquell tipus de porqueria amb solera. Però el que realment va fer saltar les alarmes va ser una altra troballa fastigosa i amb vida pròpia. “Hòstia! Buah!”, van exclamar. Era una panerola corrent per allà, no gaire gran però prou visible per regirar l'estómac de comensals i televidents. Sí, Barcelona té un problema de plagues. I és més habitual del que molts percebem. Però és televisió. La gent s'ho mira amb lupa. I no queda gens bé. La 'cuqui' va portar cua.
El paper de dolent de la nit era el de l'Òscar, però un dolent descafeïnat. Un que te la clava, però que et demana permís, perdó i t'abraça després. Anava molt sobrat, però es va estavellar amb les puntuacions. Un aprovat raspat que, això sí, deixava un suspens com una casa de pagès a la categoria més important, la del menjar. Va voler jugar les seves cartes per justificar la seva puntuació baixa al Pino pel tema de la cuina. Quan anava a deixar anar la bomba en forma d'insecte, el Marc (el concursant) li va dir “no ho diguis, no fa falta”. No volia fer sang, potser pensaven que el programa s'ho estalviaria en edició. Ai, pardalets. Aquí s'ensenya tot, d'això es tracta. En Pino es va enfadar, clar, però no va passar d'allà. La panerola no va provocar una guerra. Potser algun crit d'espant a casa, però ja. I una cosa per rematar: amb 'cuqui' o sense ella, menjar a Can Pino sembla una idea molt recomanable. Clavin les dents i els ulls a la pizza, i ja ho tindrien.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!