Després d'una setmana de calma, 'Joc de Cartes' va viure una tempesta. La visita a la zona del riu Gaià, a Tarragona, va ser un espectacle. No gaire positiu, ni apetitós, i fins i tot no gaire acollidor. No voldríem pas ofendre els habitants i restauradors d'aquelles terres, ni molt menys. Ara bé, segur que ells tampoc van quedar gaire satisfets amb la imatge que va oferir un concursant, en Kevin, que porta una masia que es diu Els Fogons del Drac, a la Riera de Gaià. A l'Olimp dels despropòsits del concurs de Marc Ribas l'home seria un rei. Perquè tenia de tot: insolència, prepotència, despotisme i deixadesa. Molta deixadesa. 

La seva intervenció va tenir enorme repercussió, a més a més. Perquè el capítol va fer líder a TV3 per enèsima vegada, amb un fantàstic 17'2% i 385.000 parells d'ulls mirant fixament la pantalla. Això són molts ulls, tu. El premi per a tots ells va ser al·lucinar amb una de les cuines més brutes de la història del format. Però bruta, bruta. Així:

La cuina bruta d'en Kevin, d'Els Fogons del Drac a 'Joc de Cartes' / TV3

En Kevin es va passar tot el programa criticant els rivals i exigint uns nivells de pulcritud i professionalitat immaculats. I està molt bé, llàstima que el seu ego, praxi i realitat no estiguessin a l'altura. En entrar en aquella cuina hom s'imaginaria que el famós drac dels seus fogons va fotre el camp fa molt de temps, incapaç de viure en aquelles condicions. Rajoles plenes de greix des de temps immemorials i d'altres substàncies enganxifoses regalimades com una mena de decoració accessòria, una pica amb aigua tèbia sospitosa on descongelava un tros de bacallà que no mereixia aquell final, neveres on els cargols lluitaven per la seva supervivència... "Quanta caca", deia una altra concursant, Marta Mañé, que tampoc en va sortir gaire ben parada.

Hi ha vida a la cuina d'en Kevin / TV3

Si la brutícia fos l'únic problema d'aquest local, potser la cosa tindria solució amb un motxo, molts draps i tones de productes de neteja. Però és que estem parlant d'una altra cosa: aquí els brous venen en pastilles d'una coneguda marca, les matèries primeres no són les que posen a la carta i les postres 'casolanes', una estafa molt grollera: ni es molesten en retirar el cartró quan les treuen de les capses. T'ho serveixen amb tot, vaja, només li faltava un codi de barres i el preu del supermercat. Si t'enxampen fent això, només hi ha una sortida digna: disculpar-se i abaixar el cap. Després pots fer com en Kevin, amenaçar el teu personal de forma covarda davant de tot Catalunya: "Avui no, però demà hi haurà conseqüències". I no, no creguin que la decisió serà posar-se de debò a fer coulants de xocolata casolans. El que dèiem, un dèspota. La bona notícia, que no va guanyar.

Les postres casolanes amb cartró d'en Kevin / TV3

Evidentment, el jove restaurador no era pas conscient de la repercussió del programa i de la seva actuació. Imaginem que mirarà les xarxes socials i s'adonarà massa tard del desastre. Si 'Joc de Cartes' pot servir d'alguna cosa és per animar o ensorrar les futures reserves del negoci. I fa l'efecte que aquí passarà la segona opció.

Marc Ribas ho té tot pensat a 'Joc de Cartes' / TV3 

Hi ha capítols de 'Joc de Cartes' que et fan valorar més la cuina que fas a casa teva. Marc Ribas és murri, ens motiva per mirar-lo també al 'Cuines'. Està tot pensat.