La crònica del 'Joc de Cartes' dedicat a l'ostró, un producte típic del Baix Ebre i de la zona del Delta, ha de començar pel final. Hi ha una bona i una mala notícia per a TV3 i l'equip del programa de Marc Ribas. La bona, que una setmana més ha estat líder. La dolenta, que segueix patint una davallada d'espectadors considerable. En 14 dies s'han deixat 4 punts percentuals i un munt d'espectadors pel camí. Han passat dels 18% al 14'2% d'anit, o el que és el mateix, de 300.000 fidels a 234.000. Explicar els perquès d'aquesta fugida no és fàcil: esgotament, menor consum televisiu, un to més amable que, malgrat les crítiques, no enganxa tant a la gent... ves a saber. Ara bé, hi ha detalls que no ajuden a seguir mirant la tele. Com el que vam veure a un dels restaurants de l'Ampolla, localització del capítol en qüestió.

I no, no estem parlant del producte estrella, l'ostró i l'ostra. Una delícia que no és apta per a tots els paladars: la seva textura fa enrere molts comensals, per molt que el sabor sigui deliciós i potent. Per cruspir-te-les, ja se sap: toca xarrupar. Sí, potser no és la cosa més elegant del món (o sí), però hi ha coses que o es fan bé o no es fan. Punt final. De fet Marc Ribas es va posar les botes des de primera hora. Feia enveja. Tornant, però, a allò que espantava la vista, direm que es tractava d'un altre producte molt singular i fastigoset.

Marc Ribas cruspint-se ostrons a l'Ampolla / TV3

Efectivament: un moc que el xef del Bama es va treure del nas tot just en el moment que el presentador entrava a la cuina per demanar una ració extra d'un dels plats. Afortunadament per a tots, ni la substància va acabar a la boca dels comensals, ni en Marc va enxampar-lo in fraganti. S'hagués muntat un pollastre dels bons. Una llàstima per a aquest establiment d'un càmping que sorprenia per l'elaboració de les seves receptes, venien de gust. Però és clar, fer burilles provoca molt de rebuig. Aquest és el moment crucial.

El moc que va fastiguejar els espectadors de 'Joc de Cartes' / TV3

En quant al triomfador de la nit, aquest va ser l'Hèctor Roda, del Rodamar. Una victòria fonamentada en un clàssic que havíem perdut de vista: competitivitat extrema, mestretismes i una mica de joc subterrani. Xou i reality, efectivament. Es va carregar la resta de rivals amb aquella alegria: el propietari del càmping, l'Aitor (nota per al lector: s'ha de dir Aitor, amb la tònica al -tor, mai de la vida Aí-tor, si us plau); la Sílvia Márquez del Restaurant del Mar a l'hotel Flamingo i Lorena Barberà, de Can Marqués. Aquí l'espectacle el posava el xef i marit, un aragonès molt singular, i van rebre de valent per tenir preus irrisoris per a productes de primera. Aquest va ser el gran escàndol durant la confrontació.

Hèctor Roda, del Rodamar, silenciant la resta de rivals i guanyant el 'Joc de Cartes' / TV3

Aitor (dit així: aiTOR) Ema, del Bama / TV3

Sílvia Márquez, del Restaurant del Mar a l'hotel Flamingo / TV3

Lorena Barberà i el seu marit xef, el gran protagonista de Can Marqués / TV3

Les ostres (si us plau, millor al natural i mai no emmascarades) i 'Joc de Cartes' van fer un gran binomi: amb tot el que va passar al programa i la ressaca posterior, l'expressió ideal ja saben quina seria: "Ostres!"