El Mundial de Qatar ha començat, provocant un terratrèmol en quant al consum televisiu. Les cadenes que no ofereixen els partits han fet els seus càlculs i saben que les notes de novembre i desembre estaran alterades, que patiran, que el lideratge d'algunes d'elles trontollaran. Ara bé: de moment, a TV3 encara ningú els fa ombra. Tenen autèntics coets a la seva graella, i poden confiar en la seva potència per equilibrar els resultats del dia. Fins i tot amb un esdeveniment tan seguit com el debut d'Espanya. Per molts milions que sumés la retransmissió de La 1, la pública catalana ha mantingut la seva posició de privilegi. I tot gràcies a programes com 'Joc de Cartes', una setmana més líder intractable: 25.7% de quota i 490.000 espectadors. 

L'últim capítol del concurs tenia lloc a Barcelona amb una temàtica inèdita: trobar el millor restaurant de cuina asiàtica de la capital de Catalunya. Al marge de polèmiques, de fiascos, de situacions delirants i incòmodes o fins i tot de la clàssica tensió de la competició, la nota més positiva del programa no va ser culinària, no. El motiu de celebració, esperança i alegria per a molts espectadors va ser la lliçó magistral que es va oferir en termes lingüístics. Una qüestió recurrent, aquesta de l'idioma, i que provoca enrenou a la xarxa després de cada emissió. En aquest cas li van girar la truita amb contundència. El nivell de català, impecable. I mira que, sobre el paper, podia haver-hi un handicap per l'origen i nacionalitat d'alguns dels participants. Tot el contrari. Sensacional.

Joc de Cartes asiático TV3
'Joc de Cartes' asiàtic a Barcelona / TV3

Gran nivell de català dels restauradors asiàtics de Barcelona

Dels 4 participants, 2 eren estrangers (una xinesa i una índia), un de català "pur" i un altre català de pare xinès. Ja saben el costum tan poc edificant que sovint tenim a Catalunya, aquell de parlar en castellà als que venen de països i cultures diferents. Com si no poguessin entendre i expressar-se en català amb normalitat, com si allò fos antinatural i una missió impossible. Faríem bé d'eradicar aquest clixé del cap i de la boca el més aviat possible, perquè sí que es pot. És possible. I és sa, és positiu, fins i tot és necessari i urgent. Més tenint en compte que la situació de la llengua a la ciutat de Barcelona és cada cop més preocupant: no serà per gent com Anoushka Das Gupta o Li Wan Li. Ells són el mirall en el que ens hauríem de veure reflectits. Les coses serien molt diferents.

Concursantes Joc de Cartes TV3
Els concursants de l'especial asiàtic de 'Joc de Cartes' / TV3
Anhouska Joc de Cartes TV3
Anhouska, la guanyadora índia de 'Joc de Cartes' / TV3

La xarxa celebra la lliçó lingüística de 'Joc de Cartes'

Fins i tot cal destacar l'exercici de retolació del restaurant que va sortir pitjor parat de la nit: tots els cartells, les cartes i els missatges als clients estaven escrits en la llengua del país. Va ser una exhibició, i el públic catalanoparlant no va deixar l'oportunitat d'elogiar-la. Hi ha molts aplaudiments, cosa que indica que aquest és el camí. O n'hauria de ser. "Hi ha hagut més respecte a la cultura i la llengua de Catalunya que molts dels catalans".

Marc Ribas somriu Joc de Cartes TV3
Marc Ribas a 'Joc de Cartes' / TV3

A Madrid o a Àsia se'n parla més i millor català que al Vallès Occidental? Sembla que sí. Cal pensar-ho i treballar-hi.