El Mundial de Qatar ha començat, provocant un terratrèmol en quant al consum televisiu. Les cadenes que no ofereixen els partits han fet els seus càlculs i saben que les notes de novembre i desembre estaran alterades, que patiran, que el lideratge d'algunes d'elles trontollaran. Ara bé: de moment, a TV3 encara ningú els fa ombra. Tenen autèntics coets a la seva graella, i poden confiar en la seva potència per equilibrar els resultats del dia. Fins i tot amb un esdeveniment tan seguit com el debut d'Espanya. Per molts milions que sumés la retransmissió de La 1, la pública catalana ha mantingut la seva posició de privilegi. I tot gràcies a programes com 'Joc de Cartes', una setmana més líder intractable: 25.7% de quota i 490.000 espectadors.
L'últim capítol del concurs tenia lloc a Barcelona amb una temàtica inèdita: trobar el millor restaurant de cuina asiàtica de la capital de Catalunya. Al marge de polèmiques, de fiascos, de situacions delirants i incòmodes o fins i tot de la clàssica tensió de la competició, la nota més positiva del programa no va ser culinària, no. El motiu de celebració, esperança i alegria per a molts espectadors va ser la lliçó magistral que es va oferir en termes lingüístics. Una qüestió recurrent, aquesta de l'idioma, i que provoca enrenou a la xarxa després de cada emissió. En aquest cas li van girar la truita amb contundència. El nivell de català, impecable. I mira que, sobre el paper, podia haver-hi un handicap per l'origen i nacionalitat d'alguns dels participants. Tot el contrari. Sensacional.
Gran nivell de català dels restauradors asiàtics de Barcelona
Dels 4 participants, 2 eren estrangers (una xinesa i una índia), un de català "pur" i un altre català de pare xinès. Ja saben el costum tan poc edificant que sovint tenim a Catalunya, aquell de parlar en castellà als que venen de països i cultures diferents. Com si no poguessin entendre i expressar-se en català amb normalitat, com si allò fos antinatural i una missió impossible. Faríem bé d'eradicar aquest clixé del cap i de la boca el més aviat possible, perquè sí que es pot. És possible. I és sa, és positiu, fins i tot és necessari i urgent. Més tenint en compte que la situació de la llengua a la ciutat de Barcelona és cada cop més preocupant: no serà per gent com Anoushka Das Gupta o Li Wan Li. Ells són el mirall en el que ens hauríem de veure reflectits. Les coses serien molt diferents.
La xarxa celebra la lliçó lingüística de 'Joc de Cartes'
Fins i tot cal destacar l'exercici de retolació del restaurant que va sortir pitjor parat de la nit: tots els cartells, les cartes i els missatges als clients estaven escrits en la llengua del país. Va ser una exhibició, i el públic catalanoparlant no va deixar l'oportunitat d'elogiar-la. Hi ha molts aplaudiments, cosa que indica que aquest és el camí. O n'hauria de ser. "Hi ha hagut més respecte a la cultura i la llengua de Catalunya que molts dels catalans".
A Madrid o a Àsia se'n parla més i millor català que al Vallès Occidental? Sembla que sí. Cal pensar-ho i treballar-hi.