Com que l'últim episodi de 'Joc de Cartes' ha estat diferent, aquest article farà el mateix. Començarem amb una imatge reveladora del que va passar ahir i que resumeix en aquesta frase Marc Grañó, de 'La Barra Gourmet' a l'Eixample de Barcelona, el guanyador dels 5.000€ del concurs gastronòmic de Marc Ribas.
Marc Grañó, de 'La Barra Gourmet', guanyador de 'Joc de Cartes' / TV3
"Massa ego no és sostenible". Quina metàfora, venint d'on venim. No tenim dits a les mans per comptar les vegades que hem reflectit a EN Blau una queixa compartida per bona part dels espectadors: 'Joc de Cartes' ja no mola perquè s'ha convertit en un reality telecinquero, i en comptes d'anar a dinar o sopar a determinats llocs amb determinats personatges al capdavant, venen ganes de precintar-los la paradeta. Doncs bé, la vida és una tómbola plena de metàfores, paradoxes i girs del destí. En aquest cas, de girar-se truita. La temàtica de la nit, celebrant la capitalitat mundial de Barcelona en qüestions d'alimentació sostenible, va obrar el miracle i els egos van esvair-se per donar pas a propostes gastronòmiques atractives. A banda de l'esmentat guanyador, teníem l'autogestionat 'La Forquilla', molt a prop del primer, l'espiritual 'L'Ariadana i en Jordi' a Les Corts i el friendly 'Contracorrent' al Fort Pienc. Les propostes despertaven la gana i no te la treien. I a més a més, van acabar com a amics. Si fins i tot es votaven amb '10'! Increïble. Els que estaven empipats amb el format van tenir l'honradesa de lloar-lo.
Vidal Gravalosa, de 'La Forquilla' a 'Joc de Cartes' / TV3
Anna Pla i el seu 'Contracorrent' a 'Joc de Cartes' / TV3
Ariadna Soteras de 'L'Ariadna i en Jordi' a 'Joc de Cartes' TV3
Bon rotllo a la xarxa amb 'Joc de Cartes' / Twitter
Parlarem ara de les paradoxes, però. Perquè això del menjar sostenible i de proximitat acaba sent una qüestió que queda molt bé sobre el paper. El programa arrancava amb un monòleg de Ribas molt sentit i potent sobre les conseqüències de fer malbé el planeta, en aquest cas des del sector de la restauració. El problema és el de sempre: som molt millors fent discursos que executant les missions. Es pot aplicar a molt àmbits de la vida, per cert. I a l'hora de la veritat els raonaments per escollir els participants de la nit sota aquesta premissa eren tan febles com dir que separem la brossa, que reciclem l'oli o que l'aigua la depurem per osmosi. Després, però, servim carn de Galícia o Àvila, que estarà molt bona però no seria pas el paradigma de proximitat. Tampoc d'altres ingredients i productes amb incoherències diverses. Ara bé: repetim que, gastronòmicament, venia de gust. HI havia qualitat, ofici, afecte. I s'agraeix.
📢 COMENCEM! 📢
— Joc de cartes TV3 (@JocdeCartesTV3) October 20, 2021
Aquest any, Barcelona és la capital mundial de l’alimentació sostenible i ho celebrem cercant el millor restaurant de cuina sostenible de la ciutat 👏
Segueix el programa en directe a @tv3cat: https://t.co/Q6TqCSpRDm#JocDeCartesTV3 pic.twitter.com/F0qDw22MGP
Marc Ribas i el seu missatge al món / TV3
Crítiques als criteris de sostenibilitat de 'Joc de Cartes' / Twitter
Acabem tornant al gir de la truita i els seus efectes al·lucinants: hi ha una gentada que troba a faltar el vell nou 'Joc de Cartes'. El de la brega, el de la brutícia, el de les notes paupèrrimes amb mala llet. El dels personatges odiosos. El que tant es criticava fins fa dos minuts. El que no el volien, ara l'enyoren. Ho repetim molt perquè tenim els ulls com taronges. En què quedem, doncs?
Els ganivets no estaven esmolats a 'Joc de Cartes' / TV3
Desencís a la xarxa perquè faltava sang i fetge a 'Joc de Cartes' / Twitter
Mai no plou a gust de tothom, està clar. I a TV3 mai no cuinen al gust de tots els seus espectadors. 300.000 opinions diferents com les d'anit són moltes, i l'estira i arronsa infinit. Ara bé: líders un altre cop, un 18%. Intractable. El programa més rendible de la cadena i que es cruspeix a la competència. Això sí que és sostenible.