Si hi ha una sèrie que ho està petant fort últimament, aquesta és 'El Joc del Calamar'. No voldríem pas fer spoilers i destrossar-li l'argument a ningú, però expliquem molt ràpidament el plantejament d'aquesta producció coreana que ha enganxat a milions d'espectadors arreu del món. Un grup de desgraciats (amb perdó) reben una invitació misteriosa per participar en un joc gràcies al qual poden convertir-se en multimilionaris i deixar enrere les seves vides patètiques i complicades. O si més no, poden tapar-la amb una morterada inimaginable. El primer d'aquests jocs és aquell del 'pica paret', que en la traducció espanyola és 'luz roja, luz verde'. En aquest cas, si t'enxampen en moviment, l'eliminació és total i dràstica. No és que quedis fora del joc, és que et maten. Una petita diferència, sí.
L'èxit d'aquesta faula sàdica de supervivència ha inspirat els guionistes del programa satíric per excel·lència de TV3, el 'Polònia'. I l'han recreat canviant lleugerament la identitat dels participants. Els jugadors no tenen problemes econòmics, sinó polítics, policials i judicials: indepes catalans o bascos, 'rojos', etcètera. I en comptes de la nina que fa de botxina, els de Minoria Absoluta han triat un jutge espanyol del Tribunal Suprem. Els perdedors no trobaran la mort si perden. Aquí els hi esperen unes manilles i una sentència de presó, especialitat de la casa.
'EL JOC DEL CALAMAR' ORIGINAL:
'EL JOC DEL CALAMAR' DE TV3:
No cal dir el desenllaç de l'escena que vam veure a TV3: tots acaben lligats de mans i condemnats abans de creuar la meta. Els 'separatas', els que tenen 'restos de fairy', els del 'flequillo filoetarra'... Una carnisseria judicial, executada per un togat gegant amb els ulls ballant d'una banda a l'altre. Bé, rectifiquem: no tots. Se'n va salvar un que va entrar en escena quan la resta havia caigut a terra. Un vell conegut a l'Estat espanyol, malgrat que fa temps, més d'un any, que no el veiem fent de les seves. Joan Carles I, el fugit, amb el que la Fiscalia del Suprem fa 'la vista gorda', preparant el terreny per al seu retorn imminent. El de 'Polònia', interpretat pel gran Toni Albà, de fet ja és aquí. En comptes d'anar directament a Zarzuela, on no el volen ni en pintura, ha acabat a l'esmentat joc.
La resolució és espaterrant i esgarrifosa a parts iguals. Esgarrifosa, sí, perquè la trobada entre el Borbó i els seu amic jutge és tan real que espanta. Així l'identifiquen: "Campechano", "inviolable", "nos trajo la democracia", "lo votamos entre todos"... Un dels seus, vaja. En comptes d'unes manilles, li fan l'onada, un massatge i li posen una catifa vermella. Ficció? No pas.
Així funcionaria aquest joc a Espanya. És el 'luz roja, luz gualda'. L'estat sempre hi guanya.