Joel Joan ho ha tornat a fer. És dels pocs actors que pot dir el que li doni la gana perquè no depèn d'un director de càsting, d'una TV que li pagui una sèrie o d'un productor teatral que el contracti. La seva pel·lícula se la produeix ell, les seves obres les fa ell i el seu compte de twitter el porta ell. Als 51 anys ha aconseguit el que altres actors triguen molt més: ser lliures per dir el que pensen. Fa com Lluís Marco, Pep Cruz o Manel Barceló, septuagenaris: defensar el català, la independència i la llibertat del seu país. Sense complexos, ni pors, ni ai què diran a Madrid o a TV3. Està de gira amb El gran comediant, promociona a les plataformes la pel·li Scape room i té mil projectes al cap, com la tercera temporada d'El crac.
Fa aquesta fila, amb el bigotet ridícul i els cabells massa llargs, per exigències del guió. Li ho demana el seu personatge teatral. Però no perd pistonada en defensa del català: ell és la prova fefaent que tot el que es fa amb qualitat triomfa, independentment de la llengua. Ell fa cine, teatre i TV només en català i funciona en taquilla i audiència. És la seva llengua i a banda és la llengua pròpia de Catalunya. Una altra cosa és llengua oficial. A Catalunya també ho és el castellà, però pròpia pròpia només ho és el català i Joel Joan ha fet seu un tuit que ho explica a la perfecció contestant al president de Convivencia Cívica Catalana:
Joel Joan fa seu amb un retuit l'argument d'Enric Gomà: "El castellà no és llengua pròpia de Catalunya. No hi va néixer i durant segles no s'hi va desenvolupar. El 1900 un 5 % de catalans tenien el castellà com a llengua habitual en el seu dia a dia". El castellà serà co-oficial per mandat de la Constitució, serà d'imposició judicial a les escoles i serà l'idioma majoritari a les TV, però això no el converteix en llengua pròpia. Joel Joan retuit. Pensa així i ho difon als seus gairebé 100 mil followers:
Joel Joan demana als actors defensar el català
Joel Joan va obrir un meló: obligar la professió teatral a posicionar-se. Fabulós. Tot venia del tuit del productor teatral Joan Lluís Bozzo queixant-se que el gremi teatral català no es mulla prou, no ja pel país i la política, sinó per la seva eina de treball: la llengua.
Joel Joan es refereix no només als que aposten per fer obres de gran format en castellà, per fer més calaix i cobrir despeses, com Cantando bajo la lluvia d'Àngel Llàcer o Fama de Coco Comín. Sobretot es fixa en els espectacles en català que no han funcionat en cartellera i l'excusa és: "Clar, és que era en català". I no, pot ser que fos una merda d'espectacle. Joel Joan, el Joel bo..