Joel Joan té 51 anys, ha viscut poc el Franquisme i molt el postfranquisme. Nascut l'any 1970 va suportar el dictador els primers 5 anys de vida, a l'escola bressol, i tota l'adolescència anant a escoles on el català s'ensenyava com es podia. Malgrat una educació així, parla un català impecable, escriu tots els guions en català i després d'un pas efímer per Telecinco, una temporada de la sèrie Periodistas, tot ho ha fet en la seva llengua materna, en la que treballa, pensa i somia. Com milions de catalans. Ara se sorprèn que una sentència que imposa el 25% de l'escola en castellà pugui fer por a ningú. I ha fet un tuit incendiari. Per incendiar els porucs, els fluixos i els nyicris. Contra la immersió ni un pas enrere:

Joel Joan, Tv3

Es parla de desobeir la Justícia i no acatar que es destrueixi la Llei de Normalització Lingüística que ha permès una escola d'èxit, on cap nen està segregat per llengua i tots surten escolaritzats sabent llegir i parlar perfectament el català i el castellà. Algun tuitaire parla de desobeir però que no servirà perquè els jutges endossaran el 25%. Joel Joan, èpic: "Ni Franco viu em va endossar res, i la meva escolarització sempre va ser en català. Com pot ser que uns jutges ens facin més por? Llavors no érem ni una autonomia". Abans de la Constitució de 1978 Catalunya no era ni una Comunitat Autònoma. Era una región de España. I malgrat això Joel Joan va anar a l'escola catalana, en català i ni Franco ho va poder evitar, ni els franquistes un cop mort Franco. És increïble que ara en democràcia algú temi una sentència.

Joel Joan, Catalunya Ràdio

Joel Joan demostra que no cal gosadia, ni ganes d'immolar-se. N'hi ha prou amb tenir idees clares, i el català a l'escola n'és una. Joel Joan no té qui el representi, però representa a molts. 51 anys i les coses clares, invencible.

---​

Joel Joan no acaba mai d'obrir el meló de la llengua. I els melons tenen una particularitat: quan s'obren ja no es poden tornar a tancar. El debat és dels que obliguen la professió teatral a posicionar-se. Fabulós. El productor teatral Joan Lluís Bozzo lamenta que el gremi teatral català no es mulla prou, no ja pel país i la política, sinó per la seva eina de treball: la llengua.

Joan Lluís Bozzo, TV3

Bozzo és una excepció dins el gremi: llaç groc i present en llistes electorals per Junts. No ha estat mai interessat a ser diputat sinó a donar suport a una determinada idea de país. I diu prou: "El silenci de la professió teatral catalana (amb excepcions honorables) sobre la situació del país, la llengua i la cultura, fa escruixir". Bofetada a la cara. Els al·ludits ja saben qui són. Les excepcions també. EN Blau es fa ressò dels actors que fan tuits defensant el país o la llengua. Són professionals normalment més grans de 65 anys: Lluís Marco, Pep Cruz, Manel Barceló... És terrible però això implica por: por a perdre una feina. Els joves no acostumen a piular amb la GRAN excepció de Joel Joan:

Joel Joan, TV3

Joel Joan purgat pel PP a l'únic lloc de Catalunya on manaven, a la Badalona d'Albiol. I tampoc del tot ben vist a TV3 on no li compren sèries. Tot just s'hi emetrà la seva exitosa pel·lícula Escape room. Joel Joan, defensor de la llengua i de la identitat va més enllà que Bozzo: "Molts estan dient que per culpa d’haver fet un espectacle en català per això no triomfen! I ho diuen sense vergonya, amb les estadístiques a la mà i mai sense pensar que potser el que fan no té cap interès".

Molt dur contra els companys. No dona noms però no cal buscar massa. Ens coneixem tots.