La llengua és un dels tresors de cada societat. Sense ella, gairebé tot perd el sentit. Protegir-la, cuidar-la, i sobretot, fer-la servir, hauria de ser una obligació moral. El poeta basc Joxean Artze ho va expressar amb contundència fa molts anys: "Hizkuntza bat ez da galtzen ez dakitenek ikasten ez dutelako, dakitenek hitz egiten ez dutelako baizik", que vol dir que una llengua no es perd perquè els que no la coneixen no l'aprenguin, sinó perquè els que la coneixen no la fan servir. Una màxima universal, i molt aplicable al català. El primer bastió de defensa hem de ser nosaltres mateixos. Cada dia. En cada acció quotidiana, de forma automàtica. És una recepta senzilla, però cada cop més oblidada.
Ara bé, també hi ha els que treballen incansablement per evitar el desastre i la seva desaparició. Un d'ells és Joel Joan, sense dubte. L'actor, productor i director sempre té temps per detectar, denunciar i intentar corregir situacions en les que l'idioma propi és menystingut o arraconat, així com oferir la possibilitat de practicar-ho a catalanoparlants de tot el món: els d'aquí, però també els d'allà. Mostres significatives? Ser un dels escassos "influencers" de les xarxes que fan les seves publicacions en català, així com la xerrada que va mantenir amb estudiants de la nostra llengua a Amèrica Llatina. Un crac.
Joel Joan xerrada en català amb estudiants d'Amèrica Llatina / @joeljoanjuve
Aquesta tasca impagable d'en Joel l'exposa sovint, però, a decepcions majúscules. Com per exemple comprovar com un local mític de la Vila de Gràcia s'ha perdut pel camí, i ja no és el que era. Parlem d'un establiment molt popular de la Plaça del Sol, escenari d'infinites mitjanes, pica-piques, còctels, xerrades i nits que mai no se sabia quan i com acabarien. Ell ha estat un dels seus clients, és clar, malgrat que fa temps que no el visitava. Potser recordant aquella part de la seva vida s'ha plantat a la porta del bar restaurant, però la cosa ha acabat malament. El sol s'ha post al seu interior, i al català se li ha fet de nit. La carta, en castellà. Primera reacció: "Les calces per terra portem".
Arran d'aquesta decepció, algú li ha fet arribar un missatge. 'Ei, no tot està perdut, al web hi ha una versió catalana'. Sí, efectivament. Però l'has de triar a través d'un botonet minúscul a la part superior de la pantalla i, el que és pitjor, fa una pudor a traductor automàtic que fa enrere. En Joel proposa una altra solució: "la vull de primera opció i que busquin els altres. S’ha entès? Doncs xim pum".
'Sol de Nit' restaurant en castellà / cafesoldenit.es
Un mica de llum entre la foscor: el cartell a l'exterior del local, on s'apunten els noms de la llista d'espera per tenir una taula. En català, sí. Ben mirat, una metàfora de tot plegat. O un acudit de mal gust.