Les paraules de Berto Romero a 'El País Semanal' sobre la seva posició davant l'independentisme van rebent la resposta de lectors i internautes. El còmic es va vantar d'una suposada equidistància, però els seus atacs només nomenaven una de les parts. Ho feia amb un màster d'equilibri: "a ver si cesan con el puto ruido" i "me dan mucho miedo estos episodios de fiebre colectiva ". Curiosa equidistància, si més no. Molts d'altres la consideren, com a mínim, esbiaixada.
Si hi ha algú que defensi la independència de Catalunya sense complexos i que no s'ha cansat mai, com milions de catalans, de fer tot el soroll que calgui per aconseguir objectius legítims i democràtics, aquest és Joel Joan. Professionalment, a més a més, li pot parlar de tu a tu. No cal, però, per rebatre el menyspreu d'un sentiment profund i pacífic, acusat de fer por amb una papereta a la mà. Votar li fa nosa, però que la policia atonyini i que els jutges engarjolin no? En Joel no s'ha mossegat la llengua i l'ha fulminat: "em fas por tu, quan els botxins que es fan les víctimes..."
Vots contra porres. Urnes contra presos polítics. Aquesta és la disjuntiva. L'equidistància, aquí, no n'existeix.