Després d'una decepció notable a terra ferma, Joel Joan s'ha deixat anar solcant la mar. I de quina manera. Un esclat d'eufòria i disbauxa d'aquells que passen a la història, deixant amb la boca oberta als seus seguidors. També als que no ho són, però que són tafaners. És únic i mai no deixa indiferent. L'actor, director, productor i activíssim tuitaire s'estrenava fa unes setmanes a Instagram, una xarxa que considera com a aparador de la frivolitat. Millor dit, "la foguera de les vanitats i les imbecil·litats", la seva definició personal.
No el trobareu fent posturetes ni anuncis de productes miracle, però. Aquest no és ni molt menys el seu estil. La fa servir per ensenyar la seva vessant més personal i irònica, així com diversos detalls de la seva carrera artística. Ara bé, també destaca una especialitat que va millorant cada dia: algunes de les imatges i vídeos que està comparteix són extravaganzzes d'or pur.
El compte d'Instagram de Joel Joan és pura dinamita / @joeljoan_oficial
Res, però, comparable a la gravació que està fent bullir l'univers virtual, i que ensenya sense preocupar-se del què diran. En Joel ha viscut una jornada marinera que va acabar en festa. I de les grosses. En un moment àlgid de la travessa a alta mar, va engegar la càmera del mòbil per immortalitzar el moment en un vaixell amb banderes ben curioses. La imatge ja era prou explícita i impactant, però el discurs que adreçava al personal encara més.
Aquestes paraules: "Hola, què tal família? Com em veieu, superguai, eh? Ni l'Àngel Llàcer em supera! Ja, ja, ja, ja!". L'arrencada prometia, però potser no tant com el resultat final. Continuava amb el misteri d'on hi era: "escolteu, motherfuckers, només dir-vos un hola i adeu des de la Polinèsia Central! Un gran punt cultural, que rima amb central. Vale?". Més tard passava a presentar els seus companys de singladura: "aquí darrera meu, en Jordi i un parell de mariners de merda". I rematava amb un desafiament antològic: "i, com, sempre: supereu-me amb la felicitat! Som-hi!". Sense paraules. El repte de superar-lo sembla una utopia. Punt, set i partit per a en Joel, que en compartir-ho reconeixia la seva felicitat extrema: "perdent els papers". Ara bé, passades unes hores ha vist l'enrenou i s'ha estimat més esborrar-ho i oblidar-ho aviat. Evidentment, ha fet tard i el vídeo corre per les xarxes com la pólvora..
Haurem d'escapar-nos un dia d'aquests a la Polinèsia Central (catalana, és clar). La diversió sembla estar assegurada. La ressaca potser també, però tant se val. És estiu. I s'ha d'aprofitar al màxim.