Aquests dies de pandèmia, una de les frases més abjectes que s'han sentit o llegit la va vomitar Javier Cercas. "Esta crisis es terrible, pero me afectó más el otoño del 2017". Aquest és el nivell moral d'un escriptor a qui l'odi per l'independentisme li ha fet beure's el poc enteniment que li quedava. Un comentari profundament miserable. Però que va provocar un efecte colateral.
Cuatro
Efe
Perquè el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va aplaudir amb les orelles l'ocurrència de Cercas, donant-li un like a aquesta lamentable comparativa entre una pandèmia global i el procés independentista. Li han caigut per totes bandes. Iceta està recollint el que ha sembrat. Un Iceta que al Catalunya Nit de Catalunya Ràdio, continua justificant els seus actes amb paraules com que "Em vaig limitar a fer retuit d'una entrevista a Cercas. Però a mi em colpeix molt més el que passa ara amb el coronavirus que la tardor del 2017, si bé l'1 d'octubre va ser una qüestió deliberada".
Escoltar això ha fet vessar la paciència del got de Joel Joan. L'excepcional actor i director català ha dit que ja n'hi ha prou i ha ensorrat el socialista amb unes paraules rotundíssimes sobre què és, i on anirà a parar, políticament parlant.
Roberto Lázaro
Difícil trobar un vaticini tan lapidari com el seu. "Mireu com sap que es pell morta. Que la va cagar tant però tant que ja es pot anar dedicant a una altra cosa. I segurament canviar de país". La frase és de traca. Especialment dues paraules: pell morta. Un cadàver polític. Sense futur a Catalunya.
Demolidor.