A mesura que passen els dies de confinament, ens adonem dels petits grans canvis que experimentem en les nostres rutines, el nostre comportament i el nostre caràcter. Sí, tots (o la gran majoria) resistim aquesta etapa d'aïllament insospitat amb fermesa, convicció i esperança, però per les escletxes de la quotidianitat es van filtrant nous costums que ens sorprenen. Per exemple, adonar-te de que t'estàs transformant de mica en mica en allò que potser no t'imaginaves, o almenys que no esperaves tan d'hora, amb només 45 anys: "convertir-te" en el teu avi o àvia. I ves per on que el coronavirus està accelerant aquesta percepció, com explica el sots-director de RAC1, Jofre Llombart. La primera evidència, derivada d'un d'aquests nous reptes virals que circulen aquests dies: recordar temps passats, quan érem tendres criatures, aliens a pandèmies i fins i tot, a fer-nos grans i envellir.
Aquest nen "de 5 o 6 anys" tan bufó i tan culer era en Jofre, sí, feliç amb la seva samarreta i una pilota amb la que somiaria, segur, atipar-se de marcar gols al Camp Nou i emular els seus herois esportius. La tendresa de la infància, però, ha esdevingut en dèries de iaio rondinaire en haver de passar-se hores i hores tancat a casa. El confinament ja ho té, això: acabes per conèixer cada pam de la teva llar, estàs pendent de detalls que abans eren insignificants i et descobreixes fent coses et sorprenien dels nostres avis. La confessió és divertidíssima, i Llombart ho explica de forma genial: "apago llums pel pis i crido per telèfon". Els seus seguidors es peten de riure.
Jofre Llombart @jofrellombart
No pateixis, Jofre. Tots ens estem transformant durant aquests dies. Ara bé, quan tot això passi, que passarà, ja veuràs com serem els avis més trempats del món. Que es prepari l'Imserso. Tremolarà.