Després de proclamar-se guanyador de Roland Garros per 14ena vegada i d'aconseguir el seu 22è Grand Slam, Rafa Nadal té previst anar a pel 23è. On? A Wimbledon. Fa uns dies va concedir una roda de premsa on ha anunciat la seva intenció de jugar al mític torneig de Londres, moment en què els periodistes van aprofitar, per cert, per preguntar-li sobre la seva nova paternitat, "No tengo previsto que la paternidad suponga un cambio en mi vida profesional". De seguida, allau de crítiques: "Nadal descubriendo lo que supone la paternidad para los hombres", "Por supuesto, porque es un señor y además rico". Aquest dimarts li han continuat xiulant les orelles al tennista mallorquí, però per unes altres declaracions.
Sobre què? Sobre els tennistes russos. Després de la invasió de la Rússia de Vladimir Putin a Ucraïna, la FIFA ha expulsat tots els equips russos de les competicions internacionals. Tampoc hi seran, evidentment, al Mundial de Qatar que se celebra els pròxims mesos de novembre i desembre. L'ATP, en canvi, l'Associació de Tennistes Professionals, no va en la mateixa línia. Un exemple paradigmàtic és la decisió que han pres després que els organitzadors del torneig de Wimbledon, que comença el proper dilluns, hagin vetat la participació de tennistes russos en el seu torneig. La resposta de l'ATP?: castigar el prestigiós torneig britànic. Com? En aquesta edició de Wimbledon no es repartiran punts en el rànquing mundial que l'ATP controla. Així les coses, no hi haurà a Wimbledon jugadors com Daniil Medvedev, actual número 1 del món. Sí, en canvi, hi serà Rafa Nadal.
Guanyador de dos Wimbledon, els anys 2008 i 2010, Nadal està d'acord amb l'ATP en que els anglesos s'equivoquen en no permetre jugar als russos: “Creo que es muy injusto para mis compañeros rusos. No es su culpa lo que está pasando en este momento con la guerra”. Qui s'ha pronunciat sobre aquestes paraules ha estat un dels millors periodistes i escriptor del món, apassionat, d'altra banda, pel món de l'esport, el britànic John Carlin. Autor, precisament, del llibre Rafa: la meva història, Carlin es pregunta i li pregunta a Nadal, des del seu article de La Vanguardia: "¿Es verdad que la guerra no es culpa de Daniil Medvédev, el actual número uno mundial? ¿Es verdad que tampoco es culpa de sus compatriotas de a pie, a los que se ha privado del deleite de comer una hamburguesa McDonald’s, o de saborear un frappuccino made in Starbucks?". Ell mateix respon: "A primera vista, sí. Si Nadal y la ATP lo ven así, que lo digan". Però Carlin posa aquí un altre nom sobre la taula.
Perquè emplaça Nadal a que li digui això a Ígor Denísov: "Si Nadal y la ATP lo ven así, que lo digan. Y que se lo digan a Ígor Denísov". L'escriptor recorda que la majoria de russos aprova la guerra i que poquíssims s'han atrevit a denunciar-la en veu alta. Un dels que ho ha fet, Denísov, capità de la selecció russa de futbol entre el 2012 i el 2016: “Un completo horror”, ha dit recentment. No només això, també s'ha declarat a favor del boicot esportiu contra el seu propi país, el contrari que Nadal: “Si nuestro país entró allí, yo considero que es culpa de todos nosotros”. Declaracions valentes i conscients del risc que assumia: “A lo mejor me arrestan o me asesinan después de estas palabras, pero estoy diciendo las cosas como son”. Carlin, en sentir-lo, exclama: "¡Qué huevos! Denísov vive en Rusia. Medvédev, que no ha dicho ni pío contra Putin, vive en Mónaco". I li envia un recadet final a Rafa Nadal: "La injusticia, Rafa, no es que tu compañero ruso no juegue en Wimbledon. La injusticia—la vergüenza–es que le dejen seguir jugando en todos los demás torneos del circuito internacional".