Començarem per una evidència: gol de TV3. El personatge més fosc de les clavegueres de l'Estat, o si més no el més conegut, va ser el plat fort del 'Preguntes Freqüents' de Cristina Puig. Tan fort com que va ocupar una franja molt extensa de l'espai, molt més que de costum. Però l'excomissari José Manuel Villarejo és un gènere per si mateix, no te'l pots despatxar en 15 minuts. Ni en 30. Portava molt de temps sense oferir cap entrevista, des d'aquella amb Jordi Évole a 'Salvados' de 2017. 5 anys en els que tampoc ha estat callat, però: té causes obertes amb la Justícia i segueix filtrant el que li convé. Però tenir-lo a plató és un èxit informatiu. Tot i que l'espectacle sigui una altra cosa. Sembla un acte masoquista: acabes molt més emprenyat en acabar. Tot el contrari que el protagonista, que agraïa al programa la invitació... amb sornegueria.
Amb Villarejo hi ha tanta porqueria en la que furgar que no te l'acabes. El tenim a tots les salses d'espionatge i casos diversos, Joan Carles i Corinna, Bárcenas i Cospedal, Pujol, Gürtel, els atemptats de Barcelona, el marit d'Ana Rosa Quintana, Ferreras, Inda, traficants d'armes, fins i tot un tema d'intent d'homicidi... Sense oblidar l'Operació Catalunya o la policia patriòtica contra l'independentisme català. Tots encàrrecs. Si no tenen prou, pensin una cosa: hi ha molta cosa que no en sabem. Fa por, oi? Bé, por i vergonya. La que provoca un país, un Estat, un règim: Espanya.
En relació a aquest cas l'excomissari va fer honor a la seva fama de deixar-les anar com si tal cosa, com si el que expliqués fos d'allò més normal en un estat de dret. Detallets com la gratitud dels seus clients quan aconseguia complir els objectius marcats en el "contracte". Ens remuntem a 2012, any d'eleccions: Artur Mas i Convergència i Unió van patir una caiguda d'escons força important al Parlament després d'una campanya marcada per suposats informes de la Policia Nacional acusant Mas de tenir un compte a Suïssa. Informes falsos que van arribar a 'El Mundo' qui, fidel a la seva tradició, va esbombar-ho a tot drap col·laborant amb el pla executat per Villarejo... i organitzat des de molt a dalt: la Moncloa. 12 escons es van perdre pel camí per la fal·làcia. L'expresident gallec Mariano Rajoy estava exultant, i va parlar per telèfon amb ell. La felicitació, molt Rajoy: "¡Usted es un español!".
Sabem com és Espanya, sabem dels seus mètodes, sabem dels seus personatges. Coneixem les clavegueres i els seus tentacles, i en bona part és gràcies a programes com el de Puig o de la resta de professionals dels mitjans de comunicació. Periodistes amb gran trajectòria i que les han vistes de tots colors, però que encara al·lucinen amb una cosa: no que passi segons què (que també). Més aviat és la lleugeresa a l'hora d'explicar-ho sense cap conseqüència. És el que li va passar a Jordi Basté a casa seva seguint intensament l'entrevista. Van ser molts els titulars que el van deixar de pasta de moniato, però aquest sobre Artur Mas especialment. Primer no s'ho creia, després la sentència és contundent: "Que tingui la poca vergonya de dir-ho i que no passi res".
El problema no és donar-li veu, el problema és el sistema. Fang, rates i detritus. Todo por la patria.