Jordi Basté és, des de fa temps, el periodista més escoltat de Catalunya. El seu El món a RAC1 fa anys que belluga i que encapçala els EGM trimestre rera trimestre. El del barri d'Horta de Barcelona, durant tot aquest temps en antena, no ha amagat les seves passions davant el micròfon, les seves fílies i fòbies, el que li fa bategar la patata i l'emociona, el commou, li alegra el dia o el fa sentir eufòric. Els oients saben els seus gustos musicals, cinematogràfics... o futbolístics. I en aquest sentit, no enganya a ningú des de fa anys. El Jordi és culer de socarrel, va vibrar amb el millor equip de la història, el Barça del seu amic íntim Pep Guardiola, i la seva passió blaugrana l'ha mostrat des que feia esports a Catalunya Ràdio, després el Tu diràs de RAC1 i ara al programa estrella. Per no parlar dels seus tuits a xarxes, comentant com van els partits (confessem que ens pixem de riure amb un que repeteix sovint, "Árbitro, la hora!!").
Els catalans estem encantats de la vida que el Basté hagi decidit fer la seva carrera professional a casa nostra, a Catalunya. Ja porta molts anys a l'emissora privada de RAC1, abans a la pública i també diferents programes a TV3 com el No pot ser o el Nexes amb la seva amiga Mònica Terribas. Però un professional com ell és normal que alguna vegada hagi tingut cants de sirena procedents de Madrid. A la capital espanyola es van fixar en el seu dia en ell, com alguna vegada havia deixat caure i aquest dilluns ha recordat al seu article d'opinió setmanal de La Vanguardia. Basté constata que fa uns anys va rebre una proposta per treballar a Madrid. No va arribar a oferta ferma perquè no es va arribar ni a parlar de diners i la cosa es va anar desinflant. Però és important llegir el que escriu.
Diu Basté que li van preguntar si s'atreviria a fer un programa per tot l'Estat espanyol. La resposta seva? Sí, és clar, "i més quan vaig saber el que pretenien: esports en un horari que ja escoltaven el meu avi i el meu pare". Tot i l'interès, el periodista català estava convençut que la cosa no quallaria, que no aniria a més, "primer, perquè em sentia feliç on sóc, i segon", i atenció a la miserable raó que li van donar, "perquè va aparèixer la frase que em temia: “Es que eres del Barça'”. Lamentable. I després a la caverna es posen les mans al cap quan Laporta parla de "madridismo sociológico", quan el president del Barça té més raó que un sant. És penós que a les espanyes, a Madrid, concretament, no acabés d'agradar la idea de comptar amb un geni de la ràdio com ell... porque eres del Barça.
"És veritat que tenien al cap altres noms i que el meu devia ser l'últim, però això del Barça era evident. Es pot ser de l'Atlètic o de l'Estudiantes, que fa rebel, però culer no perquè genera anticossos". Més clar, l'aigua. És trist, com recorda el Jordi, comprovar com alguns "periodistes esportius de Madrid que van ser grans veus de García i De la Morena, que intentaven ser equànimes en aquella època, que ara estan desmelenats fent d'escut del Reial Madrid i crivellant el Barça. Això, en un de la capital està permès, en un de províncies i estranger, no". S'imaginen Basté dient a les coses pel seu nom en un micròfon de Madrid? Se l'imaginen dient que en el cas Negreira, "No hi ha hagut judici ni sentència. En canvi, s?actua com si el Barça estigués condemnat, i Laporta, empresonat"? Se l'imaginen criticant que Nacho pugui jugar el Clàssic perquè "Sorprèn el silenci sobre l'encarregat de decidir que al futbolista del Madrid Nacho se li rebaixi de tres a dos partits la sanció, un culte advocat de cor tan blanc que el Twitter sembla certament d'una central lletera"?
No hagués durat ni dos telediarios. Florentino Pérez hagués trucat en zero coma a l'emissora on estigués treballant en Basté a Madrid. Ells s'ho perden. Millor tenir-lo aquí.