Jordi Évole ha viscut un final de diumenge ben singular. En comptes de mirar la televisió i veure el capítol de 'Salvados' dedicat al 20è aniversari de la catàstrofe del Prestige, el de Cornellà de Llobregat canviava de pell. De presentador a cantant. Évole tenia un bolo molt especial a la Sala Apolo de Barcelona, liderant el seu projecte musical propi: 'Los Niños Jesús'. I n'era d'especial per diverses raons: per exemple, per haver exhaurit les localitats. Gent a dojo, de gom a gom. Hi havia expectació per veure'l i sentir-lo interpretant un seguit de versions molt populars, d'aquelles que són himnes per a molts fans de la música Una idea que va sorgir d'una conversa del comunicador amb el seu amic Pau Donés, tristament desaparegut. Volia saber què se sentia amb el micròfon a la mà. I el de 'Jarabe de Palo' li va respondre de forma senzilla i contundent: quan ho fes ho entendria. Segur que aquesta predicció s'ha complert amb escreix.
L'Évole cantant no serà en Pavarotti ni tindrà una veu que enamora, però de ganes, entusiasme i fins i tot posat d'artista no li manquen gens ni mica. L'actitud és el primer manament d'aquell que puja a l'escenari. I el que et connecta amb aquells que han pagat l'entrada. A més a més, el morbo de veure en Jordi en una situació tan allunyada del que coneixem d'ell feia la cita encara més engrescadora per als seus incondicionals. Tot i que encara hi havia un ingredient extra: les estrelles convidades de la nit. Una bomba, algunes d'increïbles.
Els acompanyants d'Évole i la seva banda eren, en gran mesura, artistes ben consagrats del món de la música. El primer va ser en Shuarma, la veu del popular grup Elefantes. Era l'aperitiu d'un in crescendo de manual. Després arribaria Kiko Veneno, amb el que va cantar la conegudíssima 'Memphis Blues'. Poc després pujava un d'al·lucinant: Albert Pla. La música crea connexions que de vegades costa de creure. Pla i Évole van triar un tema que anava de perles a l'escena: 'El lado más bestia de la vida', aquella interpretació genial del mític hit de Lou Reed. I encara quedava el plat fort, la cirereta. O cirera XXXL. Una d'inaudita.
El quart convidat no era una estrella de la música, com l'Évole, però això sí: domina el micròfon com ningú i ha pujat a molts escenaris. La seva especialitat, però, és la de parlar. I fer-ho amb contundència, amb rigor, amb passió quan escau. Una activitat que l'han convertit en tot un referent: és el periodista líder de la ràdio a Catalunya, el més seguit, sentit i influent de les ones. Exacte, Jordi Basté. Sembla ser que entre els dos Jordis hi havia una aposta en marxa, i Basté va complir la seva paraula. Allà el teníem, donant-lo tot amb la cançó 'Emborracharme' dels Lori Meyers. El vídeo és ja un incunable. Pugin el volum:
Si aquest matí han sintonitzat amb 'El Món a Rac1' i han percebut la veu d'en Basté una mica diferent, no s'espantin: són "danys" col·laterals de forçar les cordes vocals... o de dormir menys del que acostuma a fer, que és poquet. Pensin que es lleva a les 4 de la matinada per fer el programa, i que va arribar entrada la nit a casa seva. El xou és així!