Aquest dimecres, Madonna ha fet embogir les 18.000 persones que omplien el Palau Sant Jordi de Barcelona. La diva del pop, als seus 65 anys, sembla que estigui vivint una segona joventut. Per ella no passen els anys, com ho demostra l'espectacular demostració d'energia i de taules damunt d'un escenari. És la reina tingui l'edat que tingui, un animal escènic descomunal, una artista majúscula i una de les cantants més importants de la història, com va tornar a demostrar al recinte on va regalar els seus èxits davant d'un públic enfervorit.
Icona absoluta, el show brutal de Madonna a Barcelona i a la resta del món es pot resumir també en xifres, com les que ha desglossat La Vanguardia al respecte. Atenció als números, perquè són de traca: 78 concerts en 15 països diferents, 24 artistes que l'acompanyen, 409 metres quadrats d'escenari, 70 metres de passarel·les amb 14 focus i 600 llums intel·ligents, 80 tones d'equips de producció, 334 metres de pantalles, la major quantitat de vídeos projectats en els seus concerts, 17 vestits diferents de grans firmes de moda, 200 persones que l'acompanyen en la gira, 25 d'elles dedicades només als vestuaris, 45 baguls de roba... Brutal. Tot això és el que van poder veure els 18.000 assistents al concerts d'aquesta passada nit a Barcelona. Entre ells, Jordi Basté.
El locutor de RAC1 va anar al Palau Sant Jordi. Però un cop allà, va fer una cosa sorprenent, tal i com ell mateix ho ha confessat de bon matí als seus oients d'El món a RAC1. El bo d'en Jordi, per evidents motius laborals, es lleva a les 4 del matí, sovint ha de renunciar a actes, esdeveniments, activitats o festorros de nit, ja que seria del tot impossible poder-ho compatibilitzar amb l'hora que li sona el despertador. Lluny de festes, de poder anar al Camp Nou o d'actes nocturns, en Basté sovint s'ha d'aguantar les ganes i quedar-se tranquilet a casa, fer bondat i anar a dormir d'hora. Aquest dimecres, però, va decidir anar a veure la reina del pop.
"Aquesta nit Madonna ha repassat els 40 anys de carrera en un, diuen, memorable concert al Sant Jordi". Fixin-se en aquest diuen. I és que no deixa de ser curiós que hagi utilitzat aquesta forma verbal tenint en compte que ell també hi era. Què ha passat, doncs? Que "ha començat gairebé amb una hora i mitja de retard sobre l'horari previst". Problemes d'accessos al Palau i ningú dient ni mú. Basté s'ha perdut el concert on Madonna ha cantat els seus èxits com Like a prayer o La isla bonita. L'espectacle estava previst a les 20.30, a dos quarts de nou del vespre, però ni de conya ha començat quan tocava. I ell mostra un "detall de la meva compra, l'entrada, a quina hora posava? Dos quarts de nou. Ho dic perquè he fet una cosa molt mal feta i ja dic públicament que me'n penedeixo". Quina?
"Me'n penedeixo perquè hi ha vegades que t'has d'empassar la dignitat... Jo, al cap d'una hora, vaig marxar". Com ho senten. Va fotre el camp del concert, tot i tenir entrada. "Primer, perquè em llevo d'hora, i segon, perquè si em diuen a dos quarts de nou... Quan jo vaig veure l'horari, vaig dir: 'Doncs mira, hi puc anar'. Li donava mitja hora de retard. Nou i dos onze, a les onze a dormir, dormiré menys, però bueno... Hòstia, però eren dos quarts de deu, una hora allà esperant i veus que no surt...". I va marxar. És cert que "a mi Madonna m'interessa musicalment parlant menys que al 99,9 % de gent que hi havia allà, no passa res, perquè ja l'havia vista, però sí que em feia gràcia gairebé acomiadar-me. No crec que amb 65 anys faci moltes gires més. Però jo, una hora no l'espero, i menys, sense cap tipus d'informació. Hagués agraït que algú em digués si aquella senyora s'estava fotent coca de llardons al camerino o s'està bevent l'aigua dels floreros". L'entenem perfectament. Una hora de retard? Ni per Madonna ni per ningú.
El millor? El final, com ha rematat el tema en Basté: "Avui, segon concert... Els que hi vagin, poden anar una hora i mitja tard, que no passa res". Segur que entre aquests no hi serà ell.