Els que coneixem el bo d'en Jordi Basté sabem que una de les seves moltes virtuts és la constància i que quan una cosa se li fica entre cella i cella, no defalleix fins aconseguir-ho... Però el Jordi, com qualsevol fill de veí, té debilitats. Moments on el seu ànim i la seva força decau, sucumbeix a les temptacions. I això li va passar el darrer estiu. Sé lo que hiciste el último verano, que diria la pel·lícula. Fa set anys, la seva filla gran, que aleshores tenia 12 anys, li va fer una petició: que deixés de fumar. I ho va fer d'aquella manera que només tenen els nens: sent directes i deixant-se de dobles sentits: "Em va demanar que deixés de fumar perquè no volia que em morís". I dit i fet. No s'ho va pensar dues vegades i el 18 de gener del 2016 s'encenia la seva darrera cigarreta: "Mai oblidaré el lloc i l'hora. La foto és lletja però l'objectiu s'ho val: l'últim cigarro. Avui deixo de fumar". Era l'última cigarreta... O més aviat, la penúltima... O ni això.
Basté, després de set anys, va tornar a caure en aquesta merda d'addicció. Primer, va ser un sopar amb uns amics a la Bodega Sepúlveda de Barcelona, l'estiu passat, quan va sortir a fumar amb un amic. Després en va caure un altre. Al juliol ja se'n fumava tres al dia. I a l'agost, "amagava els paquets sota les tovalloles perquè les meves filles no els veiessin. Comprava Listerine a granel per evitar la pestilència bucal i em perfumava per anar a la platja". Fart de tornar-se a amagar de les filles com si tingués quinze anys i s'estigués amagant dels pares, el locutor de RAC1 ha dit que ja n'hi ha prou d'aquest color. O en aquest cas, que ja n'hi ha prou d'aquesta pudor. I es va marcar una data en vermell al calendari: endevinen quina? exacte: aquest dijous 16 de març del 2023. Es va proposar que aquest dia deixava de fumar novament, al costat d'un dels tertulians d'El món a RAC1, Josep Martí Blanch.
I Basté, home de paraula, ahir a la nit, abans que toquessin les dotze, va encendre's la seva darrera cigarreta. "Vaig estar més de 6 anys sense fumar. Absurdament vaig tornar a recaure l’estiu passat. Ho he anat deixant, fumant poc fins Nadal que vaig recaure. I vaig dir prou. Avui acabo i espero que definitivament. Aquest era el penúltim. L’últim és el que m’estic fumant ara", explica, mostrant, com ell diu, la penúltima cigarreta de la seva vida. Sap, però, que quan acabés de fer les darreres calades, "començarà un petit calvari que durarà uns dies", però té clar que "després tornaré a respirar millor, a fer millor olor i a sentir-me més feliç. I a deixar de gastar diners absurdament". Com dèiem, no estarà sol: "M’acompanyen en l’aventura el Josep Martí, l’Oscar Nin, el Javier Melero". Més els oients i els lectors dels mitjans on treballa, "que han assegurat que demà tampoc fumaran més. Tindrem sort i més salut. Som-hi!".
De seguida, allau de comentaris d'escalf, donant-li suport i ànims, gent que l'estima, orgullosa d'ell i la seva sàvia decisió. Martina Klein: "Ànims!!! Sí, se puede!! Jo ho vaig deixar fa més de quinze anys i estic molt orgullosa!!". Carlos Cuevas: "Ja ho tens això, home". David Guapo: "Animooooooo!!! Lo importante no es no recaer , es cómo reaccionas después de la recaída y tú lo estás haciendo genial !!!!". Dave Zulueta: "Som-hi jefeee". Fel Faixedes: "Hostia! Si jo no fumo gràcies a tu que vas explicar lo de la hipnosi! I ja fa 3 anys!!! Va, Ànimus!". Pilar Rahola: "Molta força a tots". I tants i tants altres. De moment, aquest matí, coincidint precisament amb Josep Martí, "en aquest temps que porto, unes dotze hores, sorprenentment no he tingut cap temptació, ni prenent-me cafè, d'anar a fotre'm un cigarro". Se'n sortirà segur. Tota la força del món. Avui, 16 de març del 2023, és el primer dia de la seva nova (i més sana) vida.